«In ue nche cherent postos sos impiantos est sa Regione a lu chèrrere disinnare cunfrontende·si cun sas comunidades locales e cun sos sìndigos incruidos in sa programmatzione de s’isvilupu territoriale». A lu nàrrere, in contu de energias rinnovàbiles, est s’assessora regionale de s’Indùstria Anita Pili. Sa positzione de s’esponente de s’esecutivu Solinas diat pòdere èssere sa mègius pro unos cantos motivos. Su primu est chi sa Regione cunfirmat sa voluntade de chèrrere punnare a un’isfrutamentu sustenìbile de sas resursas de su logu; su segundu est chi proponet una partetzipatzione de sos entes locales. No est cosa de pagu contu, finamentas a livellu narrativu: pensemus a cada borta chi sa protesta est acumpangiada dae paràulas de òrdine contra a sèberos “calati dall’alto”. Ma sos problemas comintzant cando s’isfrutamentu de sas resursas abarrat in manos de sos chi punnant a unu profetu privadu, est a nàrrere a sos chi nch’istant “in alto”, e cando sos chi nch’istant “in basso” sunt mentovados ebbia. Pro chi siant postos in pare e “inter pares”, cheret chi siant protagonistas de una comunidade energètica natzionale ùnica. Non semus faeddende de rodabbentos ebbia, ca sa chistione de sas rinnovàbiles pertocat finamentas sas biomassas, su solare, su carbone dae linna, su fotovoltàicu, sos refudos sòlidos urbanos, sa produtzione idroelètrica, sa produtzione geotermoelètrica e àteras. Sa chistione de sos rodabbentos, de prus, non de no èssere s’ùnica, est finamentas “non programmabile”, gasi etotu sa de su fotovoltàicu. Cheret duncas chi b’apat una pianificatzione natzionale sarda chi, movende dae sa netzessidade de sa propiedade pùblica, punnet a un’arresonu comunitàriu in ue bàgiat pro sos territòrios su printzìpiu “dae totu cantos cunforma a sas capatzidades issoro, a totu cantos cunforma a sas netzessidades issoro”. Si nono semus a sos rodabbentos de Don Quijote.
màuru piredda
Leave a comment