Pro una revesa de sas limbas de minoria.

S’Itàlia no est unu Paisu pro limbas minoritàrias, benit gana de nàrrere parafrasende su tìtulu de una pellìcula famada: in dae in antis de unu riu de autores chi iscrient in italianu, de rassinnas in una limba ebbia e de festival chi tenent contu petzi de sa limba istatale, sos chi parant fronte  a sos disafios editoriales  proponende sa limba sarda, o àteras presentes in s’ìsula, s’agatant semper de prus in barrancu. E in su restu de Europa no est chi sas cosas andent meda mègius. Tando, sigomente su plurilinguismu-multiculturalismu est unu de sos valores prus bantados, est craru chi carchi cosa no est andende comente si tocat, chi su  sistema polìticu editoriale tenet sa maladia de  s’omologatzione, o mancari funtzionat male. Dae custu est nàschida s’idea  de un’Ofitzina, de un’ispàtziu, de unu  laboratòriu, de unu cantieri literàriu chi andet prus in gasi de  sa o de sas limbas istatales e pòngiat a cunfrontu, in tames, sas esperièntzias de sas  limbas prus pagu ispainadas, in perìgulu de  estintzione, coufitziales o finas non reconnotas.

Sa cosa at leadu forma in s’ex Cumbentu de Cuartu Sant’Aleni, cun sa presentda de unos cantos libros.   S’idea est a si connòschere,  a si cunfrontare e a torrare a mòere  pro una crèschida literària comuna.

A sa prima est essidu a campu su disafiu de Baìngiu Balata, sardu de S’Alighera, chi at iscritu in catalanu unu romanzu ucrònicu curiosu a beru comente ‘Soldats Abbandonats’, presentadu dae sa  giornalista Maria Antonietta Piga. Ambientadu  in su beranu de su 2001, cando Virgili, un’archeòlogu giòvanu, iscoberit unu segretu cuadu, su libru contat de Jaume e Carleto, chi sunt inserrados  dae su 1943 e creent chi sa gherra siat agabbada  cun sa  vitòria de Mussolini e Hitler. Chie nche los at postos in presone? E pro ite?

Pustis b’at àpidu sa presentada  de  unu clàssicu medievale de sa limba sarda: ‘Il libellus iudicum turritanorum’,  sas crònacas istòricas de su dughentos de sos Giùighes de Torres, iscritas in sa  prosa chi at ispiradu in sos sèculos imbenientes  su modellu literàriu de sardu illustre. A sugugiare sas reflessiones  de sa filòloga Patrìtzia Serra, autora de s’editzione noa de sa  crònaca, b’at àpidu sa professora e animadora culturale Lughia Cossu.

In fines, sas matessi presentadoras Piga e Cossu, in collaboratzione cun Enricu Putzolu, ant presentadu s’iscritora de fantasièntzia in limba asturiana Blanca Fernandez e s’iscritore friulanu Gianluca Franco.

Blanca Inez Fernandez Quintana, nàschida in su 1994 in Bimenes, est un’astru naschende de sas  limbas minoritàrias de Europa. Si interessat de literadura fantasientìfica, fantàstica  e orrorìfica e at retzidu  prèmios medas, in mesu de sos cales in Itàlia su prèmiu Ostana e in Sardigna su prèmiu Ondras 2023. Si interessat finas  de  audiovisuales e ispainamentu mediàticu de sas  limbas. S’òpera sua ‘No que cinca lo seres’ est unu romanzu de tema mitològicu ispiradu a legendas antigas  de su Printzipadu de sas  Astùrias.

Gianluca Franco est unu chircadore de s’Universidade de Ùdine, classe 1969. At publicadu unos cantos romanzos istòricos e faghet parte de sa  dirigèntzia de sa Sotziedade Filologica Friulana e de s’Arlef, s’agentzia pro su promovimentu de sa limba friulana. ‘Une storie sole’ est unu romanzu ispiradu a unos cantos personàgios de una poesia de Borges.

In s’agabbu b’at àpidu  una mesa de arresonu, coordinada dae Giusy Fanti, cun totu sos relatores e  sos iscritores, pro disinnare sas bases  de unu venidore probianu pro sa  collaboratzione intre sas limbas  minoritàrias de Europa.

(sa redatzione)

Leave a comment