Friuli-Venezia_Giulia-Stemma

Sa limba friulana at sa matessi dignidade de sas limbas islovena, tedesca e frantzesa.

A lu decrarare est istada sa Corte Costitutzionale Italiana chi at dadu resone a su recursu fatu dae sa Regione Friuli-Venètzia-Giùlia pro sa revisione de su gastu pùblicu (spending review) fata dae su Guvernu Monti, chi imponiat de aplicare “tèrmines restritivos” in subra de sas dirigèntzias iscolàsticas: sa norma non si podet aplicare si b’at una limba de minoria istràngia (che a s’islovenu) o si b’at una limba locale de minoria tutelada dae normas costitutzionales.

E dae chi sa marilenghe est tutelada in antis dae s’art. 6 de sa Costitutzione e a pustis dae sa lege 482/99, sa Corte Costitutzionale s’est espressada in favore de sa Regione Friulana.

Sa nova est bona fintzas pro sa limba sarda e pro su catalanu de s’Alighera ca ant sa matessi situatzione giurìdica de su friulanu: su chi dolet est però sa mancàntzia de capimentu, dae parte de sa polìtica isulana, de s’importu de su plurilinguismu pro sa crèschida econòmica e sotziale de sa Sardigna. In Friuli ant cumpresu chi s’istùdiu de su friulanu no est in cuntierra cun s’istùdiu de sas àteras limbas, ma chi antzis serbit a nde favorèssere s’imparu. Sa classe dirigente friulana paret duncas a curtzu a sas esigèntzias de sa gente: ocannu, pro nàrrere, su 70% de sas famìllias ant pedidu su furlan in sas iscolas.

In Sardigna sa classe dirigente est imbetzes semper prus largana dae su sentidu de sa gente: bastat a lèghere sas decraratziones de carchi esponente de su PD e de SEL in Casteddu carchi die a como (su sardu in sos cuncursos diat èssere discriminante pro sos italianòfonos!).

S’idea chi dant sos partìdos polìticos in Sardigna no est petzi de ignoràntzia in subra de sos deretos linguìsticos elementares, ma fintzas de ignoràntzia e incumpetèntzia in subra a sas normas europeas, istadales e regionales in favore de sa tutela de sas minorias linguìsticas: tocat de si nde ammentare a sas votatziones imbenientes.