Primu de nadale in Casteddu, sas resones de sa Catalugna

Apellu a sas autoridades pro sa liberatzione de sos presoneris polìticos  catalanos. Chenàbura in Casteddu “Sas resones de sa Catalugna”, addòviu  istòricu-polìticu promòvidu dae su CSU

Sas resones de sa Catalugna prus in gasi de sa situatzione chi sunt vivende a s’àtera ala  de su Mare de Sardigna. Pro cumprèndere, pro pensare solutziones  e pro àere insinnamentos de profetu  fintzas in s’ìsula nostra. De cale si siat sinnu siant.

S’istòria, sos printzìpios democràticos violados, sa violèntzia repressiva de sa monarchia ispagnola, s’isperu de su diàlogu, su deretu a s’autodetermintzione, s’Europa e su tzinismu legalitàriu suo. Ant a èssere custos e àteros sos temas  chi ant a èssere tratados chenàbura primu de nadale  in s’addòviu  istòricu -polìticu promòvidu dae su  CSU- Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale cun su tìtulu  “Sas resones de sa Catalugna”. Sede de s’addòviu  s’hotel Regina Margherita in Casteddu cumintzende dae sas  17.30. A pustis de sos saludos  e  de s’istèrrida de  Pepe Coròngiu, prima boghe  de s’assòtziu  linguìsticu  natzionalitàriu, ant a intèrvennere cun sas relatziones issoro Joan Armaguez, Roberto Lai, Graziano Milia, Anthony Muroni. Pustis,  unu dibàtidu cun su pùblicu.

Sa finalidade de s’initziativa est a aprofundire  sa chistione in tèrmines asseliados e produtivos pro cumprèndere fintzas  si dae sa contrapositzione in atu  intre  Bartzellona e Madrid si podet essire in carchi manera cun sa polìtica e su diàlogu. Su tentativu de sas fortzas de  s’autodeterminatzione catalana paret chi siat rutu a cantos, pro como, pro curpa de sa violèntzia repressiva de s’Ispagna, ma fintzas pro una reatzione – chi in carchi manera non si pensaiat chi bi podiat èssere – in favore de sa cunservatzione de sos istados-natzione dae bandas de s’Unione Europea. Su Coordinamentu est craru chi est a s’ala  de su deretu de su pòpulu catalanu a  espressare sa voluntade sua, ma timet un’incrudeschèntza potentziale de sas mesuras antidemocràticas  postas in atu dae su Guvernu ispagnolu.

Fiat cumbidada a s’addòviu fintzas sa delegatzione de su guvernu catalanu in Sardigna,  chi no at a pòdere intervènnere  pro curpa de s’interditzione  posta in atu cun s’aplicatzione  de s’artìculu 155 de sa Costitutzione Ispagnola. Su CSU faghet un’apellu  a sas autoridades regionales e  a sos parlamentares sardos pro chi fatzant  pressiones democràticas subra de su guvernu ispagnolu, fintzas pro mèdiu de su guvernu italianu, pro chi siant liberados  prus in presse chi si podet  sos presoneris polìticos detetènnidos pro reatos de opinione. In cale si  siat manera si penset, una situatzione indinna  de  un’Europa tzivile.

Assemblea Diretiva CSU

 

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com