Oreste Pieroni est unu de sos sìndigos prus connotos in s’istòria de Tàtari. Nàschidu in su 1899, aiat gherradu in sa Prima Gherra Mundiale. A pustis de sa segunda, l’aiant elègidu sìndigu comente rapresentante de sa Democratzia Cristiana.
Fiat abarradu in càrriga pro duos mandados, finas a su 1954. Sa figura de Pieroni est ligada a sa de mussegnor Arcangelo Mazzotti. Pro belle deghe annos fiant istados unu su capu polìticu de sa tzitade e s’àteru cuddu ispirituale.
Sos duos òmines si fiant fatos amigos e paris aiant cuntribuidu a ismanniare e mudare sa tzitade.
Pieroni difatis aiat favoridu sas propostas de s’archipìscamu de pònnere sa funtana de Santu Frantziscu in sos giardinos pùblicos, còpia de una funtana giai presente in Milanu, sa colunna mariana e sa de Santu Antoni in sa porta omònima, finas si su santu rapresentadu est Antoni de Pàdua e no Antoni abate, titulare de sa crèsia in ue ant postu sa colunna.
A su perìodu de Pieroni sunt ligadas puru duas de sas initziativas prus importantes pro su chi pertocat sa vida culturale e sotziale de Tàtari.
In su 1951 aiat detzìdidu de recuperare sa Cavalcata Sarda, custa borta però in manera continuativa. S’isfilada de grupos folk e caddos de totu sa Sardigna est galu oe unu de sos apuntamentos chi marcant su calendàriu tataresu.
S’àtera initziativa est sa nàschida de sa marina de Platamona. In su 1949 su sìndigu aiat istabilidu sa nàschida de una borgata marina pro sa tzitade. In su 1951 aiant abertu su caminu chi partit dae sa Carlo Felice e lompet deretu a mare. Luego fiant nàschidos sos primos istabilimentos balneares.
S’ùrtimu, in su 1954, de Pani, diat bènnere a èssere una pariga de annos a pustis su Lido Iride, pro totu sos annos de su boom econòmicu localidade a sa moda in su nord Sardigna.
Una borta esaurida sa carriera polìtica Pieroni est istadu diretore generale de su Banco di Sardegna. Est mortu in Tàtari in su 1976.
(luca foddai)
Leave a comment