Si su Sud Àfrica at abolidu sas leges segregatzionistas su 1991, a pustis de sa liberatzione de Mandela e de sa fine de su regime de apartheid, b’at de pensare chi sos democràticos Istados unidos de Amèrica ant illegalizadu sas leges discriminatòrias petzi 27 annos in antis. Sessanta a como. Pròpiu in die de oe, su 2 de trìulas de su 1964, su presidente Usa Lyndon Johnson firmeit su Civil Rights Act. Non fiat unu decretu faladu dae sa àeras pro voluntade presidentziale ebbia (in antis de Johnson bi fiat pensende giai John Fitzgerald Kennedy).
Ca b’at chertu deghènnios de batallas de sos movimentos pro sos deretos tziviles in una Amèrica chi naraiat de se de èssere su faru de sa democratzia e chi però democràtica non fiat cun sos nieddos. Si su poderiu polìticu americanu nch’est lòmpidu a sa netzessidade de abolire sa discriminatzione est ca sos movimentos aiant impostu sa chistione in s’agenda de sa polìtica. In paritzos istados, mescamente in cussos meridionales, sa segregatzione fiat garantida dae leges de su sèculu in antis, comente sas leges “Jim Crow” de concruos de ‘800 chi previdiant una partzimenta fìsica de sos ambientes.
E, fortes de custas leges, grupos ratzistas ordimingeint assàchios e mortòrgios. Fintzas sa politzia fadeit sa parte sua reprimende manifestatziones, comente sa de Birmingham, in Alabama, cussa sweet home cantada dae sos Lynyrd Skynyrd chi gasi sweet non fiat. Fiat su 1963, e su matessi annu s’Amèrica at connotu sa grandu professone in Washington (in ue Martin Luther King faeddeit de su bisu suo) ma fintzas sa morte de bator pitzocas nieddas in una crèsia batista de Birmingham pro more de una bomba piatzada dae unu suprematista biancu. Kennedy, mortu isse puru cussu annu, e mortu comente ischimus, non bideit sa lege, ca fintzas in su partidu suo, su Democràticu, in medas non fiant de acordu timende de pèrdere cunsensos in sos istados meridionales.
Sa lege arribeit duncas cun Johnson chi, mancari perdende sa Lousiana, su Mississippi, s’Alabama, sa Georgia e sa Sud Carolina, carculeit de bìnchere sas eletziones de su 1964, guvernende àteros bator annos a pustis de àere leadu su logu de Kennedy in s’ùrtimu annu de presidèntzia. De cada manera su ratzismu no est mortu in Usa.
Gianfranca Orunesu
(Immàgine de Polina Kovaleva)
Leave a comment