Paràulas àrabas in sa limba italiana

–    de Sarvadore Serra  –

Sa  limba italiana est prena de paràulas  àrabas chi si impreant cada die.

Sunt intradas in italianu dae tempus meda, cando sos Àrabos, pagu prus o mancu  dae su 650 a su 1100 p.C., si sunt fatos meres de su Mediterràneu.

Issos ant cunchistadu unu territòriu istremenadu chi s’ispainaiat  comente un’abbratzu mannu- mannu dae sas làcanas  de Ìndia a sos Pireneos, rugrende s’Àfrica setentrionale, In sa chi est como s’Itàlia sos Àrabos ant tentu pro tempus meda sa  Sitzìlia, ant fraigadu rocafortes in sas  costas de sa penìsula italiana dae  Pùglia a Ligùria, sunt intrados in Piemonte, fintzas a sas  Alpes.

E s’ischit chi totu sos cunchistadores lassant in su terrinu non sàmbene e distruimentu  ebbia, ma fintzas costumàntzias e idiomas.

Però sunt istados mescamente sos cumèrtzios chi sos itàlicos at tentu cun su mundu issoro, praticamente dae semper, sos  responsàbiles beros de s’adotzione  de paràulas àrabas.

Dae sos tempos de sas  Repùblicas Marinaras sos mercantes itàlicos teniant ufìtzios fintzas in cussos logos; in sos mercados e in sas  “bursas”, fintzas a su sèculu XIX non fiat s’inglesu sa limba de sos afares, ma s’àrabu.

Pro custu sos nùmeros sunt àrabos (a sas beras sunt sànscritos); e si dae 1 a su 9 b’at paràulas de orìgine  latina, su zero est àrabu,  sifr,  dae ue protzedit fintzas sa paràula cifra.

Gasi etotu, sa tara est sa  tarh; sa  tariffa est sa ta’rifa ; sa  gabella est sa  qabala (paràula de orìgene ebràica); e su de tentare sa sorte cun sa  cabala pro resessire a pagare sas tassas,  imbetzes, cheriat nàrrere a s’afidare a sa qabbalah, (traditzione de s’interpretatzione de sas iscrituras sacras).

Sa mercantzia la comporaiant cun s’agiudu de sos sensali (simsar), la trasportaiant sos facchini (faqih) in fardelli (fard, unu de sos duos càrrigos de su cammellu),  la poniant in magazzini (makahzin) o  fondachi (funduq) e l’annotaiant in sos taccuini (taquim).

Sos genovesos sunt istados sos primos a prenare sos magasinos de  cotone (qutun) e de pedras comente sos lapislazzuli (lazuward).

Àteros, in una gara (gara’) a s’importatzione, preferiant a bi pònnere albicocche (al-barquq), carciofi (kharshuf), arance (narangia), limoni (limum), asparagi (aspanakh),  zibibbo (zabib), zucchero (sukkar) e zafferano (za’faran).

Sas carovane (carwan), de custos produtos,  nde prenaiant  sas istivas a bizzeffe (bizzaf); pustis cada ammiraglio (amir), a pustis de una pasada in darsena (dar-sina’a) pro abberguare chi totu esseret in règula, daiat s’òrdine a sos marinajos  de istacare sas gomene (ghumal) dae sas colunneddas de sos molos e de cumintzare sa navigatzione chirru a domo.

A denote, cun sa  nuca (nukha) pinnigada a in segus, su cumandante, cun sos istrumentos suos, osservaiat su zènit  e istudiaiat su nadìr

Suta de su scirocco (shuluq) e su libeccio (lebeg), pensaiat a sos seros sulenos colados in domo in su divano (diwan)  giogende a scacchi (schiah) cun sa mugere e bufende sciroppo (sharub) de ribes (ribas) e sherry (xeres), in s’ìnteri chi in su giardinu sos fìgios giogaiant cun sas  racchette (rahet).

Su mercante, imbetzes, in pigiama (payjamé,) corcadu in su materasso (matrah) non resessiat  a dormire. Bufende caffè (kahvè), munteniat astrinta  sa valigia (valiha) de s’oreria, timende chi esseret intradu unu furone  chi s’alcol (al-kuhl)  aiat fatu devènnere un’assassino (hashishiìn, drogadu de hashish).

Ligàmenes: http://www.placidasignora.com/tag/parole-arabe-usate-in-italiano/

http://www.conexion-to.it/index.php?option=com_content&view=article&id=753:parliamo-arabomoltissime-parole-italiane-derivano-dalla-lingua-araba&catid=34:lingue-a-culture&Itemid=60

http://www.treccani.it/enciclopedia/arabismi_%28Enciclopedia-dell%27Italiano%29/

Leave a comment