Sa prus ìsula manna de s’artzipèlagu de sa Papuàsia, Pàpua, est partzida in duas entidades: Pàpua Nova Guinea, indipendente, e sa parte otzidentale, chi apartenet a s’Indonèsia.
Sa làcana, però, una lìnia belle dereta, est arbitrària, che a totu cuddas fatas dae sos colonizadores. Difatis finas in sa parte ovest sa populatzione est melanesiana.
A pustis chi sas Ìndias orientales olandesas, chi incruiant puru sa chi como est s’Indonèsia, aiant otènnidu s’indipendèntzia in su 1945, fiat abarrada aberta sa chistione de Pàpua Ovest, chi si cheriat issa puru indipendente.
In su 1962 sos Istados Unidos aiant favoridu su controllu indonesianu de su territòriu, ufitzializadu s’annu in fatu e ratificadu dae unu plebiscitu, in suspetu de trampas eletorales, in su 1969.
Dae issara però non sunt mai finidas sas rivendicatziones de sos indìgenos papuanos. Su movimentu indipendentista est, denominadu in tok pisin, su pidgin chi est una de sas limbas ufitziales de Pàpua Noa Guinea, su Fri Wes Papua Grup. Tenet un’ala militare e un’ala polìtica. S’Indonèsia ddu cunsìderat unu grupu terrorìsticu.
S’ùrtima prova de fortza est sa fura de unu pilota de aparèchiu neozelandesu, Phillip Mehrtens, presoneri dae su 7 de freàrgiu de ocannu.
Ogna prima die de nadale su movimentu afestat sa die de s’indipendèntzia. Ocannu su rapresentante de sos Afàrios Èsteros de su movimentu, Akouboo Amatus Douw, at pedidu chi sa Tzina siat medianeri in sa chistione e chi sos àteros bator istados cun deretu de veto in s’Onu atzetent custa rechesta.
De sos 5 milliones de abitantes de Pàpua Ovest su prus sunt papuanos, cun una minoria indonesiana. S’isperàntzia issoro est de otènnere su chi at logradu s’àtera ala de s’ìsula, chi est indipendente dae su 1975, a pustis de sa dominatzione in antis britànnica e a coa australiana.
(gianni muroni)
Leave a comment