Sa contrada de su Leocorno at bintu su Pàliu de Mesaustu, rinviadu pro unu temporale dae su 16, die canònica, a su 17. Su caddu fiat Violenta da Clodia e su cadderi Giovanni Atzeni, mutidu Tittia.
Su caddu, una fèmina de noe annos nàschida in Itàlia, est de propiedade de s’inglesu Theodore Westerman. S’animale est unu mesusàmbene angloàrabu a fundu inglesu.
Su fantinu, de babbu sardu e mama tedesca, nàschidu in Germània trintasete annos a como, at bintu sa curta pro sa de bator bortas a fila a pare. Mutidu pro primu a sa mossa, est passadu luego in prima positzione sena de la lassare pro sos tres giros de sa pratza.
Sa contrada de su Leocorno non binchiat unu Pàliu dae su 2007.
Che a semper b’at àpidu una presèntzia manna de cadderis sardos. De sos deghe caddos impignados in rapresentàntzia de sas deghe contradas ses teniant unu fantinu de s’ìsula. A custos cheret agiuntu Zedde, nàschidu in Toscana ma issu puru de ratza sarda.
Custos sos nùmenes:
Giovanni Atzeni, de Nurri, mutidu Tittia, cun sa contrada de su Leocorno.
Giosuè Carboni, de Bortigale, mutidu Carburo, cun sa contrada de Valdimontone.
Massimo Columbu, de Ollollai, mutidu Veleno II, cun sa contrada de sa Civetta.
Sebastiano Murtas, de Santu Lussurzu, mutidu Grandine, cun sa contrada de sa Selva.
Stefano Piras, de Elini, mutidu Scangeo, cun sa contrada de su Nicchio.
Carlo Sanna, de Sindia, mutidu Brigante, cun sa contrada de s’Onda.
Giuseppe Zedde, mutidu Gingillo, senesu fìgiu de Antonio, de Noragùgume, fantinu issu puru, mutidu Valente, cun sa contrada de sa Lupa.
Su Pàliu, chi sos senesos mutint drappellone o in manera prus cunfidentziale cencio, dedicadu a Nostra Segnora de Mesaustu est istadu pintadu dae s’artista romanu Andrea Anastasio, chi at leadu sa cara de una Nostra Segnora de Tiziano ponende·la a intro de una cumpositzione moderna.
(luca foddai)
Leave a comment