Dae su 23 a su 25 de làmpadas est in programma sa de bìndighi editziones de su Premio Ostana: scritture in lingua madre. Su slogan seberadu pro ocannu est Qui ten la lenga, ten la clau, est a nàrrere A chie tenet sa limba tenet sa crae, frase de Frédéric Mistral, iscritore de limba otzitana Nobel pro sa literadura in su 1904.
Sa sede de su prèmiu, ideadu dae sa Chambra d’Oc, est sa bidda de Ostana, in provìntzia de Cuneo, in su burgu Miribrat, acanta de su Monviso. Pro totu sa fine de sa chida sos partetzipantes ant a bìvere paris cun sos autores e artistas chi rapresentat ognunu sa limba sua.
Si cumintzat su 23 de làmpadas a sas bator de sero. A pustis de sa presentatzione de su libru Aide dë Vitto-Mirtilli di vita, de Marco Mastrocola, ant a premiare pro s’òpera de tradutzione, dae s’otzitanu, a Monica Longobardi, giai professora de Filologia Romanza in Siena e Ferrara. A pustis mùsica cun su colletivu artìsticu Blue L’azard.
A sas noe ant a intregare su prèmiu tzìnema a Julie Perreard, regista corsicana, de Ajaccio, de curtzumetràgios e documentàrios e ant a projetare duas pellìculas suas: Marcumaria e U populu corsu esiste, l’aghju vistu ind’u postu.
Su 24, a sas 10 de mangianu, prèmiu minorias linguìsticas de Itàlia a Liliana Bertolo Boniface, pro su francoproventzale. Aostana, professora e operadora linguìstica, a prus de cantadora in sa limba sua, est responsàbile de una trasmissione pro sa Rai regionale in patois.
A sas ùndighi e mesu prèmiu internatzionale a Bernardo Atxaga, pseudònimu de Joseba Irazu Garmendia, bascu de sa provìntzia de Guipuzcoa. Iscritore, a pustis de àere bogadu fama cun Obabakoak, at sighidu a publicare e a bìnchere prèmios. Est cumponente de s’Acadèmia de sa Limba Basca.
Su sero, a sas 14,45 prèmiu ispetziale a Hawad, poete e pintore tuareg de limba tamajaght, chi impreat s’alfabetu tifinagh. A coa, a sas chimbe, prèmiu giòvanos intregadu a Blanca Inés Fernández Quintana, chi iscriet romanzos fantàsticos e de fantasièntzia in sa limba nadia, s’asturianu.
A su note, a sas 21,30, prèmiu cumponimentu musicale a Fiona Mackenzie, cantadora in gaèlicu iscotzesu e istudiosa de sa tradutzione locale tzèltica de Iscòtzia. Pro serrare sa die mùsica cun sos Troveur Valdotèn.
Su 25 a sas deghe tocat a su prèmiu limba otzitana, chi andat a Sarah Laurent Zurawczak. Nàschida in Nimes, iscriet in sa limba d’oc, in sa variedade de su proventzale marsilliesu, massimamente contos curtzos.
A pustis pràndidu ddo’at a èssere sa tzerimònia finale de premiatzione.
Sa manifestatzione est aberta a su pùblicu. Sos interessados podent agatare logu in ue dormire in Ostana e in sas biddas de acanta.
(gianni muroni)