Su 19 de trìulas de su 711 cun sa batàllia de Guadalete cumintzat sa dominatzione islàmica de sa penìsula ibèrica. Mutidos dae sos matessi gotos, dae cuddos chi s’oponiant a su re Rodrigu, sos invasore si diant impossessare de s’antiga Hispania romana pro oto sèculos.
A prus de su re derrotadu e mortu, su giai mentuadu Rodrigu, duas sunt sas figuras fundamentales de custu passàgiu istòricu pro s’istòria de Europa.
Sa prima est don Giulianu, nòbile inimigu de Rodrigu. Guvernadore de Sèuta, segundu sa versione clàssica aiat traitu a Rodrigu ca custu aiat fortzadu a sa fìgia Florinda. Segundu ateruna interpretatzione sa motivatzione fiat polìtica ca fiat abarradu fidele a sa parte de su re Witiza, detronizadu dae Rodrigu etotu.
In ogna modu don Julián est intradu in s’istòria de Ispagna comente figura archetìpica de traitore. Fiat istadu issu a agiuare sos gherreris musulmanos a nche barigare su mare e intrare a Ispagna.
S’àteru protagonista de custa istòria est su cumandande moro: Tarik ibn Ziyad. Dae issu leat su nùmene su chi oe est Gibilterra, in àrabu Gebel Tariq, est a nàrrere Monte de Tariq.
Sa majoria de sos istòricos est cumbinta ca fiat de ratza bèrbera, finas si ddo’est sa possibilidade chi esseret persianu.
Lòmpidu a Europa in su mese de abrile de su 711, in trìulas aiat bintu in cumbatimentu s’esèrtzitu de Rodrigu. A dd’agiuare fiant istados sos gotos rebelles, sena de ischire ca sos moros diant abarrare non comente alleados ma comente meres.
Sa batàllia de su riu Guadalete fiat cumintzada su 19 e durada carchi die. Su corpus de Rodrigu no dd’aiant mai atzapadu.
A pustis de cudda vitòria Tariq aiat sighidu fache a nord e fiat lòmpidu a conchistare a Toledo, sa capitale, intro sa fine de s’annu.
Sos cristianos diant dèpere isetare finas a su 1492 pro sa Reconchista definitiva, acabbada cun sa derruta de Granada.
(gianni muroni)
Leave a comment