-de Sarvadore Serra
Mancari sa manera de interagire cun sos elaboradores e sos dispositivos eletrònicos siat megiorada meda in sos ùrtimos tempos – mescamente dae cando sunt essidos a campu sos sistemas de reconnoschimentu de boghe– mancat galu una cosa de importu mannu: sa “cunversióne” de sos pensamentos in testu. Otenende custu resurtadu, diat bastare a pensare una cosa pro la trascrìvere in unu testu, e cun cussu testu fàghere un’atzione prus o mancu cumplessa.
Giai dae como, si tue naras “Tando, Google, mustraˑmi su caminu pro andare a ufìtziu”, Google ti ponet mente. Però diat èssere bellu si basterat a pensare cussa frase pro otènnere sa risposta. Como sa rivista “Frontiers in Neuroscience” at publicadu un’artìculu de duos istudiosos tedescos de s’Universidade de Bremen chi sunt aberguende si est possìbile a aplicare su reconnoschimentu de boghe a pessones chi tenent problemas a faeddare. Duncas sunt esaminende medas de sas tecnologias impitadas in custa forma de comunicatzione alternativa intre umanos e elaboradores.
Dae sos cherbeddos umanos a sos cherbeddos binàrios
In s’artìculu mentovant unos cantos cuntzetos de base, cumintzende dae su chi pertocat sas interfaghes cherbeddu-elaboradore (BCI, est a nàrrere Brain-Computer Interface). A su sòlitu sos sistemas impreant tècnicas abituales de sa mapa tzerebrale comente sa resonàntzia magnètica funtzionale (fRMI) o s’ispectroscopia de s’infraruju probianu (fNIRS), chi medint sa cantidade de ossìgenu in su sàmbene in tzertos tretos. Custu est su sèberu prus pagu invasivu: sos datos si podent tasmìtere dae sensores situados in sa conca de una pessone a s’elaboradore chi los protzessat; tando su programàriu de una retza neuronale artifitziale los registrat e los cumparat pro pònnere in esecutzione tzertas atziones.
Su problema printzipale est chi su nùmeru de «istados mentales» est istadu, fintzas a como, limitadu meda, cambiende dae un’ optzione binària (eja/nono) a tres o prus istados cun carchi probabilidade de resessida, pro nàrrere, pensende a unu tretu de s’ischermu, a unu colore o a unu movimentu.
Una atzione cumplessa comente iscrìere una frase si podet fàghere paràula cun paràula e lìtera cun lìtera, seletzionendeˑla in pannellos chi mustrant optziones, comente sa cadrea/elaboradora famada de su profesor Stephen Hawking, chi funtzionaiat cun una manòpula minoredda. Però, a diferèntzia de àteros sistemas chi cun sa pràtica podent connòschere deghinas de paràula simples, a cambiare unu pensamentu cumpletu in una frase noa iscrita in manera curreta non benit gasi bene.
A livellu intermèdiu b’at sistemas comente sos de Herff e Schultz, de su Laboratòriu de Sistemas Cognitivos de s’ Universidade de Bremen. Issos impitant sas matessi tècnicas de interfaghe cherbeddu-elaboradore e reconnoschimentu de boghe, però cun utilizadores chi tenent dificurtades a faeddare. Duncas fintzas custas pessones podent faeddare a s’elaboradore e issu cumprendet su chi sunt narende.
Limitatziones e cumplicatziones
Su problema prus mannu est chi sas interfaghes comente sas resonàntzias fRMI e àteras basadas in singiales metabòlicos (“cantidade de ossìgenu in su sàmbene”) òperant in manera tropu lenta a cunfrontu de sa velotzidade cun sa cale faeddamus (e pensamus a faeddare). Sa fNIRS funtzionat pagu prus o mancu cun sa matessi velotzidade de sa fRMI, però cugùgiat un’àrea prus manna e resurtat prus econòmica.
Sos sistemas prus invasivos ìmplicant s’ insertzione de elètrodos in sa conca, e est difìtzile chi cugùgent totu sas àreas de su cherbeddu: mancari intrent in su tretu giustu pro interpretare tzertas paràulas, si podet pèrdere meda informatzione importante. Àteros mètodos comente s’ entzelografia sunt tropu sensìbiles a sos movimentos, e duncas sunt pagu pràticos pro tareas comente cambiare sos pensamentos in testos. Una cosa gasi acuntesset fintzas cun sos sistemas de magnetoentzefalografia (MEG).
In fines, s’eletrocorticografia (ECoG) est bastante lestra, cugùgiat unu tretu mannu de su cherbeddu e no est influentzada dae sos movimentos: de fatu l’impitant a su sòlitu pro fàghere interventos chirùrgicos a malàidos de epilessia, e duncas diat funtzionare mègius, mancari siat invasiva.
Sa cunversione de su pensamentu in testu
Sa tècnica chi sos istudiosos sighint a su sòlitu est a otènnere sos datos in duas formas simultàneas: a un’ala, sos datos “a brutu” chi protzedint dae su cherbeddu; a s’àtera, sos chi si podent intèndere cun sos micròfonos. Duncas si protzedit a classificare sos sonos chi si podent distìnghere in sa comunicatzione.
In su casu de sos istudiosos tedescos, issos ant fatu s’esperimentu cun patzientes chi teniant problemas a faeddare, cumbinende sos sonos chi emitiant cun s’informatzione chi beniat dae su cherbeddu mediante ECoG.
In custa parte finale de sa cunversione de su pensamentu in testu si impreat fintzas unu programàriu sìmile a su de sos autocurretores e de sas tasteras preditivas, eliminende unas cantas faddinas e generende, in fines, paràulas e frases chi tenent sensu.
Sos istudiosos, duncas, ant demustradu chi si podet cumbinare s’informatzione vocale deteriorada cun sos singiales otentos mediante ECoG, cun unu programàriu de reconnoschimentu de boghe pro realizare sa chi li narant “cunversione de singiales neuronales in testu cun gradu artu de afidabilidade”. Su fatu chi tocat a pònnere elètrodos est una limitatzione manna; però si pensat, unu cras, de resòlvere su problema cun àteras tecnologias.
Ligàmene: http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2016/11/22/actualidad/1479828665_563569.html
Leave a comment