Su 10 de austu de su 1519, die de Santu Larentzu, fiat partida dae Sivìllia s’ispeditzione chi diat immortalare a Ferdinando Magellanu.
Fernão de Magalhães, custu su nùmene portoghesu, aiat detzìdidu difatis de atzapare su passàgiu a sas ìsulas de sas ispètzias, in s’Otzèanu Indianu, partende dae otzidente.
Aiat ofertu sos servìtzios suos a Càralu I de Ispagna e cun chimbe naves e un’echipàgiu de 242 òmines, pro su prus ispagnolos, aiat cumintzadu su biàgiu.
S’impresa fiat durada tres annos, sena chi però Magellanu l’esseret acabbada. Fiat mortu in sas Filipinas in su 1521, ochidu dae sos indìgenos.
S’ispeditzione aiat cumpletadu pro sa prima borta in s’istòria sa tzircumnavigatzione de sa Terra. Impresa a intro de s’impresa s’àere agatadu su passàgiu dae s’Otzèanu Atlànticu a su Patzìficu, chi su portoghesu aiat mutidu de Todos los Santos, ma chi a coa aiant torradu a batijare, pròpiu in onore de su marineri lusitanu, istrintu de Magellanu.
Duas naves ebbia fiant torradas a Ispagna. Sa prima a tocare terra ispànica, in Sanlúcar de Barrameda, su 6 de cabudanni de su 1522, fiat istada sa Victoria, cun 18 supèrstites. Intre custos su cronista venetzianu Antonio Pigafetta. Tres annos a pustis fiat lòmpida sa Trinidad, cun 4 marineris ebbia.
De sa pitzinnia e de sa gioventude de Magellanu s’ischit pagu, fatu custu chi cumpartzit cun Cristoforo Colombo.
No est seguru su logu de nàschida, forsis Porto, forsis Ponte da Barca, forsis Sabrosa. S’annu est su 1480.
A pustis de una carriera militare, in sa flota portoghesa, aiat abbandonadu su servìtziu a sa Corona a pustis chi su re Manuelle l’aiat negadu s’aumentu de sa rèndita. Difatis Magellanu fiat dae carchi annu rutu in disgràtzia a pustis chi l’aiant acusadu de traficare cun sos moros in Maroco.
Truncados duncas sos ligàmene cun su Portogallu si fiat dedicadu a s’istùdiu de sas ùrtimas cartas nàuticas e aiat propostu s’idea sua a s’Ispagna, àteru fatu, custu, chi l’acostat a Colombo.
(luca foddai)
Leave a comment