de Maurizio Sale 
Como non m’ammento in ue est chi l’apo lèghidu ,ma unu ditzu antigu narat ca su fatu chi giugamus duas origras e una buca ebbia, cheret nàrrere ca diamus dèvere iscurtare nessi a duas bortas tantu de cantu no alleghemus. Est una veridade manna finas si est irònica,naramus.
Faghende una chirca pro contu meu, apo annotadu ca in intro de sos “social network” s’interessu màssimu de sa gente e su nùmeru màssimu de sos interventos, sunt pro sas cuntierras de cada genia. Ma non pro las apranare o abrandare, nono! Pro lis pònnere fogu o pro agiùnghere tzentilena. B’at pagu ite fàghere , chi siat in logu de tzilleri o in parta de crèsia, totu cantos nche devimus pònnere su luminu si nono non b’at gustu a si nche colare un’iscuta in pare. E giai andat bene , semus òmines e sos òmines sunt nàschidos pro si puntzurrare a pare pare, bastante chi dae custas cuntierras nos nch’istesiemus cada tantu, e pensemus a fraigare cosas de giudu e no a pònnere fogu ebbia. Sa manera bi diat èssere puru.
Su sìmbulu alchèmicu de su fogu est su triàngulu. S’òmine, dae su tempus prus antigu, l’aiat atribuidu custa forma, cando nche colaiat su bonu de sa die gherrende in fraile, pro otènnere metallos pretziosos,mesturende cussos prus viles. Tres lados, tres àngulos, duncas tres elementos chi cuncurrent a mantènnere biu su fogu. Su Comburente:cale si siat sustàntzia capatza de pigare fogu, chi siat orgànica o sintètica. Su Combustìbile:pro sòlitu est s’ossìgenu. S’Innescu:su de li porrire calore,sa prima tenta de su fogu. Si fintzas unu ebbia de custos tres elementos diat dèvere lòmpere a mancare, su fogu non si diat mai allùghere o puru, si est giai allutu,si nche diat mòrrere. Est custa sa manera. E tando, frichinamus.nos.la! .
A pustis apo finas annotadu ca sa cosa chi prus aparesset,chi prus si evidèntziat, cando unos cantos intelletuales de màdrighe sarda aberint sa dibata subra cale si siat chistione, est su pesu chi podet àere sa persone chi disinnat a intervènnere.Non sunt sas ideas chi contant, ma chie las bogat a campu! Tando, in contu de Limba Sarda Comuna, si ses unu nemos che a mie, ti podent lèghere duas,forsis tres persones. Si sas cosas chi iscries sunt contra a su chi pensant issos, a pustis lèghidu ti faghent sas lastras.
-Ma custu chie est? Linguista est? Nono? Fonòlogo est? Nono? Ma a su nessi laureadu est? Ah, in lege! E ite bi intrat cun sa Limba? Ma in logu de giornale iscriet? O mai in televisione bi l’as bidu? E publicatziones mai fatu nd’at? Uhm, nono? ! E tando ite sos diàulos cheret inoghe? Ite bi faghet ? No at a èssere a bortas, un’operadore de sa LSC? – A deretura una die, un’intelletuala, m’at iscritu:”Piticu puru su ellessecista!” Como, bae e pisca ite cheriat nàrrere. L’ischit issa ebbia.
Si a pigare sa paràula est un’intelletuale che a issos, tando imbetzes de sas lastras ,li faghent sa TAC e forsis sa risonàntzia magnètica puru! Est a nàrrere si unu no at tìtulos, mescamente acadèmicos (chi a pustis calicunu mi devet acrarire in ue si leant custos tìtulos pro sa Limba, si custa nch’est galu in foras dae sas iscolas e non b’at peruna lege chi l’amparet), non podet pònnere buca in chistione de limba. Si imbetzes sos tìtulos los tenet, acadèmicos o de àtera genia, si devet tuponare e totu, mescamente si no la pensat che a issos.
A penas naras duas cosas, unu pàrrere o unu tzascu, a s’istante si pesant sos professoreddos, sos intelletuales de cada genia, a ti pònnere sos bulletinos in origras. “Custu est de arratza briantzola duncas a sa mandra de cabu de subra, cust’ àteru est de arratza altamurana duncas a cabu de giosso” e cosas gosi. Non si podent mantènnere sena fàghere classificatziones, sena apònnere bulletinos, sena collire a intro de una mandra. Amigos o inimigos istimados, apeis de ischire ca no est a mie ebbia,chi mi non nd’afutit nudda de custas machinadas, ma a su bonu de sa gente chi cheret ghetare passos a dae in antis. E no a intèndere su nara nara bostru, de cada die. Custu de pònnere nùmenes e sambenados in totue, custu de acanargiare sa gente no est cosa de giudu pro sa limba. Est beru ca forsis unos cantos iscacàllios nche los tirat, ma est bonumore chi durat una torrada de àlinu e chi a pustis si mudat a infadu, a faladòrgiu de matza. Sa LSC tenet faddinas? Las amus a acontzare! Faddinas nche faghimus totus. Gente normale e gente istudiada. Gente ùmile e intelletuales campianàrgios.
Sa cosa prus dannàrgia in s’èssere abbistos, est ca non bidimus s’ora chi sos àteros cumprendant su chi nois amus giai cumprèndidu. Chie at cumprèndidu finas custu no at interessu a sa cumprensione angena e duncas colat deretu , sena mancu si firmare a pompiare, non de lèghere o istudiare. Ma devimus dare cara! Ca tando sa gente si nche isfadat e si nche andat a aterue, a tesu, chirchende àteru ite fàghere o ite lèghere. Duncas si faddinas b’at in sa LSC, giai b’at a àere mègius manera pro las torrare in surcu.
E mescamente tocat a si pònnere in conca ca cheret a dare informatziones giustas o a su nessi isperimentadas. Duncas cheret a nàrrere ca nois un’istandard lu tenimus giai, formadu comente formadas sunt sas creaduras cando nche còdiant sa bentre de sa mama. Sunt perfetas ma de perfetzionare; sunt cumpletas ma de cumpletare; sunt abbistas ma de educare. In onni casu sunt de defensare, de lusingare e de agiudare. Non bi cheret chissai cale sièntzia pro nde lu cumprèndere.
foto leada dae sa retza
Leave a comment