-de Sarvadore Serra-
Ma beru est chi su latinu non servit prus a nudda? A pàrrere de Nicola Gardini no est beru. Issu est iscritore, giornalista, tradutore e professore de litaradura italiana e cumparada in s’Universidade de Oxford. E est gasi cumbintu de s’utilidade de custa limba chi at agiuntu, a su currìculum suo, unu libru chi si narat Viva il latino.
Professor Gardini est indiosadu de custu idioma, a su puntu de nàrrere chi non solu l’at agiuadu e l’est agiuende galu a vìvere, ma est essentziale pro su bonistare de totus. Duncas issu narat chi cheret difèndere su latinu dae crìticas e atacos a pàrrere suo irresponsàbiles, fatos dae pessones chi, semper a pàrrere suo, faeddant petzi pro innoràntzia siat de su latinu siat de sas chistiones mannas chi s’istùdiu de custu idioma cumportat: sa missione de sa connoschèntzia umanìstica, su raportu intre sas sièntzias chi lis narant esatas e sas sièntzias istòricas, sos cuntzetos matessi de connoschèntzia e de formatzione, s’idea de utilidade, sa funtzione de sa cultura in s’isvilupu de sa vida tzivile, sos doveres de s’iscola, su logu de sa traditzione in su tempus presente.
Narat Gardini chi su latinu (pro èssere craros, sa literadura manna iscrita in custa limba) est una sièntzia immensa, chi tenet a ogetu printzipale sa mente e sas capatzidades espressivas de s’èssere umanu. In custu idioma s’est formadu su sistema intelletuale e emotzionale de su mundu in ue nos agatamus. Su latinu est su còdighe genèticu de s’Otzidente; si cherimus, fintzas su sistema immunitàriu suo, o, pro abbarrare in sa metàfora biològica, sa fonte prima de su printzìpiu de identidade.
Belle gasi, agiunghet s’autore, in Itàlia b’at pessones, cumintzende dae sos polìticos, chi nche lu diant chèrrere bogare. Issos, pro un’idea de atualidade presumida e torta, no ischint chi su latinu est unu de sos bàntidos de su sistema iscolàsticu italianu.
A pàrrere de custu istudiosu, pro more de su latinu (e de su gregu) sa formatzione segundària italiana, a cunfrontu cun sa de Istados europeos medas e de sos Istados Unidos, est un’esempru de su chi li narat “pedagogia avanguardistica”: no amus a èssere mai bastante cuntentos, narat, de àere dadu a generatziones de giòvanos su privilègiu de crèschere in sos testos meravigiosos de sa literadura clàssica.
Ma b’at de prus: a sos giòvanos su latinu lis agradat: issos, si sas tzircustàntzias no l’impedint e si ant sa ghia de professores comente si tocat, sunt abertos a sas aventuras prus peleosas de s’intelligèntzia. Sa proa? In s’Universidade de Oxford, in ue Gardini insinnat, su latinu atirat cada annu semper prus istudentes; de custos, pagos a beru ant a agatare traballu in su sistema iscolàsticu o acadèmicu; ma b’at classitzistas chi traballant in sa City o chi, a pustis chi ant sighidu unu cursu integrativu, ant leadu su caminu de sa polìtica o de s’avocadura.
Ma non sos giòvanos ebbia, est craru, cherent su latinu. In sa New School de New York, in ue su professore, prus de binti annos a como, faghiat cursos serales de custa limba, andaiat a frecuentare gente de cada casta: artistas prus giòvanos de 30 annos, mamas de famìlia, carchi antzianu; cheriant addoviare s’antighidade, si cheriant cunfrontare cun sa cultura manna de Roma; e, a pustis de un’annu, fiant a tretu de traduire sos versos de s’Enèide.
Ma b’at de prus. A connòschere su latinu est importante cantu a connòschere sa riprodutzione de sas tzèllulas o sa fìsica cuantìstica. In medas no nd’ischint nudda de custas cosas. Ma nemos pessat de nde cuntestare s’importàntzia, ca las cunsìderat sièntzias de oe, cando chi su latinu est una cosa de àteros tempos. Pregiudìtzios. No ischint chi sa fìsica e sa biologia sunt issas puru costrutziones istòricas cantu su latinu. Cale si siat istùdiu, mancari in sa pretesa sua de assolutesa, a mala bògia torrat cun sos tempos de oe. Comente, pro nàrrere, càpitat cun s’archeologia: su chi essit a campu dae un’iscavu intrat in cuntatu cun unu tempus diferente: dae cue sa netzessidade de cumprèndere su repertu, de lu torrare a pònnere in su cuntestu suo, de l’impreare pro cumprèndere ite est acuntèssidu intre su tempus suo e su tempus nostru.
E duncas, a custu puntu, ite podimus agiùnghere nois? A istudiare su latinu chi siat!
Ligàmene: http://www.illibraio.it/studio-del-latino-376867/
Leave a comment