Pepinu Mereu, tonaresu, poeta innovadore in tempos de crisi.

– de Sarvadore Serra –

 

Intre s’agabbu de s’800 e su cumintzu de su 900 sa Sardigna at connotu tempos malos a beru. A pustis chi, in su 1887, est cumintzada sa “gherra de sas tarifas” cun sa Frantza, s’economia nostra est andada dae male in peus, ca non podiamus prus esportare a preju bonu, a su portu de Marsìglia, sos produtos nostros comente su trigu, su binu, s’ògiu, su bestiàmene, sas peddes. Nd’est resurtadu chi sa Sardigna s’est fata  semper prus pagu autònoma e semper prus dipendente  dae terramanna.

In custu iscenàriu de crisi e cambiamentu si insertat sa poètica de Pepinu Mereu, intelletuale abistu chi si lassat in palas s’arcàdia e si imberghet in su sotziale.

Nàschidu in Tonara in su 1872, e mortu in su 1901, de seguru at vìvidu fintzas in Nùgoro e in Casteddu, chi sos nùmenes de custas biddas sunt presentes in sas datas  de unas cantas poesias de sa prima regorta, publicada in sa capitale in su 1899 in s’Imprentadoria Valdès, cun una prefatzione de Giovanni Sulis “laureando in medicina”  (forsis pròpiu cuddu Nanni Sulis a su cale at  dedicadu unos cantos cumponimentos, e chi sa cunditzione sua de istudente nos dat una mustra de sa calidade culta de sa formatzione de Mereu).

Non tenimus datos seguros de sos istùdios suos. Ma est craru chi istùdios – de autodidata o regulares chi esserent – nde depet àere fatu.  Lu mustrant su tràgiu de sa poesia sua, sos riferimentos literàrios, sos latinismos (a sicut erat, per omnia secula, in diebus illis) su sistema de ideas, ma fintzas s’impreu  “iscaradu” chi, a bias, faghet de su perìudu espressivu, fraigadu cunforma a sos modos de sa poesia biddaresa prus fitiana e prus pagu alfabetizada, in àteras paràulas, prus “orale”.

Una de sas poesias prus connota est “Galusè”, dedicada a una funtana de Tonara, in ue sa bena faeddat in prima pessone, bantende meda sas virtudes suas e contende acuntèssidas alligras e tristas de su mundu biddaresu minoreddu chi benit, cumbintu dae milli resones, a s’ispigrare, a s’infriscare, a ùmprere, a sabunare sos pannos in sas abbas suas. S’assentu de sas istrofas (in ue s’otava antiga si rendet a unu tratamentu prus lestru,  bantzighende cun àsiu intre sa tristura lìrica e s’impèllida brullera e sententziosa, pro more de sa sustitutzione  de s’endecasìllabu  cun su setenàriu in sas sedes dìspari),  s’andàina de sos riferimentos a cosas e pessones, su rispetu de una resone “segreta” chi curret in s’ùrtimu versu de cada istrofa (semper riferidu a s’abba, e, si est possìbile, a sa friscura de s’abba de sa funtana) sunt sos sinnos de s’elaboratzione literària de su cumponimentu. Ma, comente in totu sas poesias  de Mereu, b’est semper sa cussèntzia chi sos versos suos sunt pro su pòpulu, e duncas sa lebiesa e sa fatzilidade de su lèssicu – leadu prus dae sa limba de cada die chi non dae su limbàgiu adutoradu de sos poetas traditzionales – mustrant ite est, pro Mereu, sa poesia: galu, e mescamente, logu de comunicatzione comunitària, de inghìriu de sas boghes de sa bidda. E, cun sa boghe de sa funtana, su poeta faghet fintzas  unu retratu de issu etotu:

Pàllidu bestidu

a pannos tristos de malinconia.

mesu test’ispilidu

in laras si l’annotat s’angustia

est dèbile de fìsicu

caminat a istentu, paret tìsicu

Sunt versos amargos, chi si riferint a su fatu chi fiat malàidu (at a mòrrere giòvanu meda, a s‘edade de 28 annos); e, in su cumponimentu “Agonia” est galu prus craru:

Cando as a lègere custos

mutos, su campusantu

at a àere sos ossos meos acollidu.

Cun sos chizos infustos

de amaru piantu,

des juliare a mie. Addoloridu

des fritire sa testa

istanca, in custa pàgina funesta

Ma custa cunditzione sua no l’impedit de s’interessare a su sotziale, comente in una de sas poesias prus famadas, “A Nanni Sulis” (prus connota comente “Nanneddu meu”):

Nanneddu meu

su mundu est gai

a sicut erat

non torrat mai

Semus in tempos de tirannias

Infamidades

e carestias

Como sos pòpulos

cascant che cane

gridende forte

cherimus pane

Mereu est fintzas unu chi ridendo castigat mores, comente in “Lamentos de unu nòbile”, in ue faeddat de sa nobilesa decàdida

Funesta rughe

chi giugo a pala

per omnia secula, bae in ora mala

In diebus illis

m’as fatu onore

ma oe ses sìmbulu

de disonore

o comente in Solferino, in ue leat in giru sos chi ammesturant su sardu cun s’italianu

Ti voglio raccontar, se ci riesco

comente fit sa gherra in Solferinu

si no pregunta a frade meu Pepinu

come fuggì l’esercito tedesco

Non mancant, in Mereu, sos “Ispàsimos de amore” :

A saludare a mie non t’abbassas

pro me ti pones àbidos de monza

ma s’acanta mi passas

ti si mudant sas laras de birgonza

E non fartant sas descritziones aerosas e lugorosas, comente sa de “Aritzo”:

De coro aperta, franca e liberale

a su progressu   curres e camminas:

ses una tzitadedda geniale

in te s’isprigant sas biddas bighinas

 

Unu poeta modernu e innovadore, Pepinu Mereu, cultu ma  populare, tristu ma  befulanu, connoschidore mannu de sas misèrias umanas. Unu frore galanu nàschidu dae sa crisi terrorosa de s’agabbu de s’otighentos

Ligàmenes:

https://it.wikipedia.org/wiki/Peppino_Mereu

http://www.poesias.it/poeti/mereu_peppinu/mereu.htm

https://pipius.com/peppino-mereu/

https://www.youtube.com/watch?v=lxXHKtXr7LU

https://www.youtube.com/watch?v=0oEKSmN0Kos

https://www.youtube.com/watch?v=SD-aTRgsElw

https://www.ibs.it/poesie-complete-testo-sardo-a-libro-peppino-mereu/e/9788886109857

 

 

 

 

 

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*