LIMBAS, revista de istùdios linguìsticos, annu 1986.

LIMBAS,  revista de istùdios linguìsticos, annu 1986.

–  de Salvatore Serra –

Polìtica linguìstica cheret nàrrere finas a    fàghere in sardu revistas de istùdios linguìsticos, pro afortire sa capatzidade de sa limba nostra de operare cun unu registru artu.

Oe bos presento su nùmeru 1 de sa  revista  “Limbas “, publicadu in su mese de abrile de su 1986  pro initziativa de su Grupu Natzionale Sardu de sa Liga pro sas Limbas  de sas Natzionalidades Minoritàrias de s’Istadu Italianu.

 In custu nùmeru, a pustis de sa presentada de su diretore Diegu Corràine,   b’at interventos de Eduardo Blasco, Miguel Strubell i Trueta, Teresa Barro, Adrian Cescje, Heinz J. Wolf, Màssamu Pittau, Juanne Usai, Hubert Joly. Sa figura de sa coberta l’at pintada Diegu Asprone.

Inoghe b’at unas cantas rias de un’artìculu de su friulanu Adrian Cescje subra de sa didàtica de su bilinguismu in s’iscola mèdia.

________

 

Sa parte lessicale de su còdighe si podet partire in limbazu  ordinariu  costante, in limbazu ordinariu annantu, in limbazos ispetzìficos  de sos setores traditzionales e limbazos ispetzificos  de sos setore annantos. Sa limba italiana  est limba cumpreta  in totu sos limbazos suos. Sa limba friulana no est cumpreta,  cunforma a custu ischema: 1) at pèrdidu parte de su lèssicu  de su limbazu ordinariu  costante e  como lu càmbiat  cun paraulas pigadas dae s’italianu; 2) no at postu a pare  unu lèssicu  ordinariu costante  annantu  coerente cun su còdighe friulanu, ma lu càmbiat cun s’italianu o cun paraulas italianas, friulanizadas in contrastu cun su còdighe; 3) at pèrdidu sos limbazos  ispetzìficos  ligados a setores de atividade traditzionales, pro more de sa trasformatzione  de custas matessi atividades; 4 no at costruidu, in sos setores annantos, limbazos ispetzìfcos coerentes cun su còdighe suo  …

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *