CSU: sa Regione impretzisa e antidemocràtica in contu de limba sarda. Cunferèntzia Regionale fallida
Sa Regione ispàinat dati impretzisos subra de sos finantziamentos a sa limba sarda e si cumportat in manera antidemocràtica ca no at cramadu a sa Conferèntzia Regionale espertos e organizatziones chi non sunt de acordu cun sos sèberos suos.
Su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale crìticat s’organizatzione de sa Cunferèntzia Regionale de sa limba sarda promòvida sàbadu in Nùgoro dae s’assessoradu regionale de sos Benes Culturales. In particulare, in sa mèria de s’assòtziu (chi petzi pagas dies a como in Roma aiat presentadu a su Ministèriu Afares Regionales una motzione subra de sa chistione Rai in sa Cunferèntzia Istatale de sa sas Minorias) bi sunt sos datos subra de sos finantziamentos pro sa Limba sarda.
Sa Regione at faeddadu in una nota de 15 milliones in su triènniu 2015-2017, chi pustis sunt devènnidos 15 milliones a s’annu in un’intervista vìdeu fata dae s’assessore Giuseppe Dessena. Est unu nùmeru chi ant riferidiu in manera impretzisa cun alchimias de ufìtziu istampa, chi l’ant otentu agiunghende a sos pagos investimentos linguìsticos sos de s’editoria, de sas manifestatziones culturales in italianu e de su folclore. Sa veridade est diferente, ca sa tzifra est a fùrriu a sos 1,5-2 milliones a s’annu de istantziamentos (non semper impinnados e gastados a beru), chi una parte bona sunt investidos dae s’Istadu e chi, in tèrmines pertzentuales, sunt meda prus pagu de unu cale si siat 0,1% de totu su bilàntziu regionale.
Custu nos faghet cumprèndere cosa meda de una Giunta chi forsis s’est ismentigada de nch’àere bogadu su Servìtziu Limba Sarda in su 2014 (faghende arressare unu protzessu positivu cumintzadu in su 2005 cun finantziamentos mannos e progetos de livellu intenrnatzionale) e de l’àere acorpadu a s’Editoria, chi oe nd’impitat male sos nùmeros (mescamente s’agiudu a sas TV privadas chi però trasmitint pro su 90% in italianu) pro chircare de cuare un’incunsistèntzia polìtica e culturale in contu de limba.
Sa proa de custu est sa resessida mala in tèrmines de partetzipatzione de sa Conferèntzia Regionale de Nùgoro, radadia e autotzelebrativa, chi pro lege si dìat dèpere cunvocare cada annu e imbetzes la faghent petzi in s’agabbu de su 2017, cando sunt a curtzu sas iscadèntzias eletorales . E sena àere aprovadu perunu Pianu Triennale, propedèuticu pro lege a cale si siat gastu pro sas cunferèntzias.
De su restu sa tendèntzia est sa de s’inserrare in su fortinu de sos guvernativos e de sos espertos chi non disturbant su manovradore. A Nùgoro sas organizatziones chi no lis agradant no las ant cramadas (traighende in custa manera s’ispìritu democràticu de sa Conferèntzia ), gasi etotu comente su CSU est galu isetende de pòdere espressare in sede istitutzionale su pàrrere suo in sa cummissione regionale presèdida dae s’onorèvole Gavino Manca pro su chi pertocat su testu ùnicu de sa limba pensadu pro fàghere arressare s’ufitzialidade de su sardu e de lu reduire a su rangu de pluridialetu.
Su CSU pedit a s’assessore Dessena de crarire sa positzione sua , chi fintzas a como est istada incoerente, ambìgua e pagu trasparente.
E custa est sa resposta de s’assessore:
“A pustis de àere promòvidu custa initziativa in Nùgoro pro sa limba sarda como amus a andare a dae in antis cun una tapa in Tàtari. Semus ascurtende a totus e e semus traballende in pare cun sos operadores. Semus cuntzentrados in su promovimentu de initziativas ùtiles a sa valotizatzione e tutela de sa limba sarda. Guvernare un’assessoradu e promòvere atziones polìticas rechedet energias mannas e sas initziativas sunt cuntzentadas in custu”.
Leave a comment