Cheret chi nos las torremus a lèghere sas òperas de Zygmunt Bauman in contu de globalizatzione e modernidade pro iscumproare cantu b’at de atinente cun sa fase atuale de s’istòria umana. Sa sotziedade odierna no est pro seguru comente l’imaginaiant unos cantos filòsofos e sotziòlogos una bia ghetadu a terra su muru de Berlinu. Sos concruos de s’istòria teorizados in cussos annos fiant petzi “un concetto, un’idea”, pro la nàrrere cun Gaber. S’istòria, non de sessare, tribulada a fitianu est: polarizatzione sotziale, cunflitos internos e esternos, regionales e interimperialistas, làcanas noas, protzessos de autodeterminatzione etc. Joe Strummer narende “The future is unwritten” aiat iscutu una mirada prus funduda, pro nàrrere. E nois cheret chi abbaidemus a oe, a inoghe, in custas dies de allega balneare (prus chi non lìcuida) movende dae sos cuntzetos de libertade e mobilidade.
de Màuru Piredda
Torremus a su teòricu de sa “modernidade lìcuida”. Issu, in “Globalization: The Human Consequences” (1998), naraiat chi «sa libertade de movimentu […] divenit deretu su fatore printzipale de istratificatzione sotziale de sos tempos nostros». Su criu de s’allega baumaniana est rapresentadu però non tantu dae sa libertade cantu dae sa capatzidade de movimentu: b’amus duncas tzitadinos globales chi detèrminant e tzitadinos locales chi sufrint, chi subint, finamentas ca su controllu de sos eventos e de sos ispàtzios (e s’atributzione de sos significos) colant dae sa dimensione globale e non dae sos sugetos de sa realidade locale.
«Sos ispàtzios de interessu pùblicu nch’essint a foras de su cuntestu de sa vida “localizada”, sos logos matessi sunt perdende sa capatzidade de ingendrare e de impònnere significos a s’esistèntzia; e dipendent semper de prus dae significos chi àtere lis dat e dae interpretatziones chi non si podent controllare. Sos tzentros in ue si produint significos e valores sunt oe extraterritoriales e sena vìnculos locales. Ma no lu est sa cunditzione umana matessi chi a custos valore e significos li devet dare forma e sentidu».
Paret chi totu torret cun sa chistione istiale e costera. S’istiu in Sardigna (in intro de una cunditzione econòmica chi prendet custa terra a dinàmicas malas a tòrchere) est in parte manna una cherta de dipendèntzia dae su turismu balneare de massa istràngiu/italianu. Sa Sardigna est bida comente meta de impreu limitadu a unu tretu e a unu tempus e a nois (a nois in generale) paret chi nos andet bene. De turismu internu semus comintzende a nd’arresonare comente punna petzi como, obtorto collo. Ma sa cherta de dipendèntzia abarrat. E si unu cale si siat sìndigu de Milanu nos narat chi diamus èssere pòberos sena lombardos, nois nos inchietamus suddende·nos ma sena li refudare sa tesi.
Cantu a «sa cunditzione umana matessi chi a custos valore e significos li devet dare forma e sentidu», beh, pensemus a sos carrasegares istiales cun sas caratzas ierriles. «S’impresa – narat Albert John Dunlap mentovadu dae Bauman matessi – apartenet a sas persones chi bi investint, no a sos dipendentes, a sos frunidores e nemmancu a sos logos in ue s’agatat».
E Bauman nos torrat de giudu finamentas cando faeddat de «turistas» e de «bagamundos»: «Sos turistas si nch’abarrant in unu logu o si movent a praghere issoro. Abbandonant unu portu cando oportunidades noas, galu de isperimentare, nche los giughent a aterue; sos bagamundos ischint chi no si nch’ant a istare a longu in unu logu, mancari lis agradet, ca in cada logu si firment no los acollint cun entusiasmu (o a bratzos abertos, ndr). Sos turistas si movent ca a issos su mundu globale los ammajat; sos bagamundos si movent ca su mundu locale est inospitale, malu a bajulare. Sos turistas biàgiant ca lu cherent; sos bagamundos ca non tenet àteru sèberu chi si potzat bajulare».
Inoghe si nch’insertat sa chistione de s’identidade nostra. Nois non tenimus làcanas terrestres (morfològicas o polìticas) ma unu mare a inghìriu. In tempos de insularidade intesa comente handicap est pretzisu a nàrrere chi sa cosa diat dèvere èssere positiva pro una mègius definitzione de su sesi e pro unu mantenimentu de s’identidade nostra cunforma a su cunfrontu cun sos istràngios, chi s’identidade nostra, a s’imbesse, la chircant a s’ispissu. Ma, movende dae sa dicotomia turistas/b, no est totu su chi lompet dae mare su chi est malu, pro su sentidu comune. Duncas est comente chi tengiamus portos (e bratzos abertos) pro sos primos e muros (e benenu) pro sos àteros. Cun sos primos tenimus su bisòngiu de nudrigare s’istereòtipu de s’ospitalidade, cun sos àteros faghimus nostra s’adesione a s’identidade sovranista italiana.
E totu custu sena cunsiderare sa limba sarda.
Custa est sa modernidade nostra. Balneare.
Leave a comment