Su de ses meses de s’annu tenet in sardu unu nùmene diferente dae cuddu de orìgine latina Iunius (mensis), dedicadu a sa dea Giunone.
Sa denominatzione làmpadas, segundu su linguista tedescu Max Leopold Wagner, diat èssere bènnida a Sardigna dae s’ambiente cristianu de su Nordàfrica.
Santu Fulgèntziu de Ruspe, bèrberu originàriu de sa chi est como sa Tunisia, fiat istadu disterradu pro unu tempus, che a àteros cristianos meda, in Sardigna e in sos iscritos suos faghiat riferimentu a su nùmene lampades.
In s’antighidade difatis in custu mese faghiant foghilones in onore de sa dea Tzèrere, divinidade latina chi su currispondente gregu fiat Demetra.
Tzèrere/Demetra fiat sa dea de su trigu e pro custu motivu fiat una de sas prus veneradas in època precristiana.
Una borta chi su cristianèsimu nch’aiat iscartziadu sos cultos paganos sa costumàntzia de sos foghilones si fiat mantènnida, in onore però de Santu Giuanne Batista.
Sa nàschida de su Batista càpitat acanta de sa die de su solstìtziu de istade, su 21 de su mese. Sunt, custas, sas dies prus longas de s’annu.
Pròpiu in riferimentu a custu fatu, sa nàschida de Santu Giuanne, ses meses giustos in antis de sa de Cristos, tenet finas una motivatzione teològica.
Segundu Sant’Austinu de Ipona su passu de su Vangelu de Giuanne III, 30: Illum oportet crescere, me autem minui, est a nàrrere “Issu depet crèschere, deo minimare”, diat èssere riferidu pròpiu a sa durada de sas duas dies: dae su tempus de sa die de Santu Giuanne Batista sa lughe cumintzat a abbacare e dae Pasca de nadale imbetzes sas dies cumintzant a ismanniare.
Sa denominatzione de làmpadas duncas faghet riferimentu a sa lughe de su fogu chi, in era cristiana, tzèlebrat sa nàschida de su precursore de Deus.
Pròpiu chi s’importàntzia chi sa Crèsia dat a Santu Giuanne Batista e a custa die de s’annu est s’ùnicu santu chi nd’afestamus sa nàschida puru, a prus de sa dies natalis, est a nàrrere sa morte.
(gianni muroni)
Leave a comment