A pustis de un’istòria longa meda fata de opressione, càrtzere e isulamentu Julian Assange, su fundadore de Wikileaks, in finitia est lìberu; su 24 de làmpadas, su giornalista hacktivista at lassadu su Regnu Unidu.
Assange at atzetadu su “plea deal”, est a nàrrere su pategiamentu cun sa giustìtzia USA: s’at a decrarare culpàbile de cospiratzione contra a sa seguresa natzionale. In realidade, prus chi contra a seguresa natzionale at cospiradu contra a sas violatziones de sos deretos umanos boghende·nche a campu sas violèntzias, sas malefatas e sos crìmines de gherra de s’esèrtzitu americanu in Iraq e in Afgànistan. E galu, a pustis de prus de 10 annos, paret de los intèndere sos agutzinos in mimètica chi, in su vìdeu otènnidu gràtzias a Chelsea Manning e isparghinadu dae Wikileaks, si faeddaiant pari-pari comente chi esserent istados in unu vìdeu-giogu: “Keep shooting” (sighi a isparare). A dolu mannu, sos bersàllios fiant reales. Fiant tziviles inèrmes in New Baghdad ochidos gioghende: a cussu vìdeu, “A collateral murder”, non li podiant dare àteru nùmene.
E comente ismentigare Guantanamo? Si sa gente at connòschidu sas torturas cuadas e intregadas a sos presoneris, est gràtzias a Assange e a Wikileaks.
Totu cussas mìgias de documentos difusos dae issos ant ammustradu a su mundu intreu detàllios cuados in contu de eletziones, armas, gherra, interessos econòmicos, ispionàgiu informàticu, e gasi sighende.
S’acusa de cospiratzione no est s’ùnica: supra sa conca de Assange bi fiant 17 capos de imputatzione cun sa contestatzione de àere violadu s’Espionage Act: s’arriscu fiant prus de 170 annos de presone.
Assange como est lìberu, ma fiat lìberu finamentas cando lu manteniant inserradu in una galera de pagos metros cuadros. At violadu sa lege? Emmo, ma no l’at fatu pro profetu personale, no l’at fatu pro dinari: l’at fatu pro unu bene superiore e pro sa libertade de imprenta. Beneitu siat, duncas, chie arriscat sa vida sua pro difèndere sos deretos umanos.
Gianfranca Orunesu
Leave a comment