Si b’at un’annu chi nos agiudat a cumprèndere mègius su chi est sufrende Julian Assange, cussu est pro seguru su 1917. Sas autoridades americanas, chi luego ant retzire in donu dae pèrfida Albione sa carena bia de s’allertadore australianu, fundadore de Wikileaks, lu cherent cundennare movende dae s’espionage act de cussu annu bèllicu (galu non fiat finida sa grandu gherra). Su perìgulu est chi s’ativista retzat una sentèntzia prus chi non grae pro àere iscobiadu e ispainadu documentos riservados in contu de crìmines de sas fortzas armadas Usa in Iraq e Afghanistan. S’ipòtesi est chi l’intreghent 170 annos (!) de presone. Ma ammentemus·nos de cussu 1917. Ca su matessi annu, in pessu conchistadu su Palatzu de ierru dae sos bolscevicos, su cummissàriu sovièticu pro sos Afàrios èsteros, est a nàrrere Lev Trotskij, fadeit pagu prus o mancu sa matessi cosa de Assange. Su rivolutzionàriu ucrainu comintzeit a lèghere sa currispondèntzia intre sos ministros zaristas e sos de sos àteros paisos. Nudda de nou pro unu militante che a issu, connoschidore de sas trassas de sos istados burghesos. Ma noa, inèdita, fiat sa faina sua: Trotskij iscobieit cussos documentos ammustrende a su mundu intreu su malufàghere de sas potèntzias belligerantes e de sas burghesias europeas in cuntierra pari-pari e prontas a sestare làcanas noas a dannu de sos pòpulos e de sos traballadores: «Sa diplomatzia segreta – nargeit Trotskij – est un’istrumentu netzessàriu pro chi una minoria de possidentes trampet sa majoria sutaponende·la a sos interessos suos». Fatu-fatu a sos bolscevicos, fintzas sos americanos disinneint – cun Woodrow Wilson – de abèrrere sos archìvios. Ma oe sos americanos cherent cundennare a Assange pro àere fatu sa matessi cosa. B’at chie narat chi non tocat a Wikileaks a iscobiare custas cosas. A l’ant a chèrrere, custas persones, unu guvernu rivolutzionàriu pro chi lu fatzat issu?
màuru piredda
Leave a comment