de Salvatore Serra
Una comunidade energètica est unu grustu de sugetos chi si ponent in pare pro produire e cumpartzire in su logu s’energia produida dae sas fontes rennovàbiles.
In su 2018 s’Unione Europea nd’at fatu una prima definitzione comunitària cun una diretiva subra de su promovimentu de sas fontes rennovàbiles, sa Diretiva UE 2018/2001, chi ponet sa comunidade energètica comente ischema nou de autoconsumu locale. In custa prospetiva sos consumadores si faghent autoconsumadores e òperant in manera colletiva. Totu custu torrat cun sas istrategias de tràmuda energètica europea: si proponet un’adotzione difusa de fontes de energia rennovàbile in su territòriu comunitàriu pro pònnere in campu un’assentu nou de su sistema energèticu in ue si dat s’amparu a sa produtzione de energia a livellu locale.
Sa Diretiva at detzisu chi intro de su 2021 totu sos Istados membros depiant leare mesuras pro agiuare sos ischemas de autoconsumu, comente sas comunidades de energia rennovàbile e sos grupos de autoconsumu collettivu, pro lòmpere a sos obietivos de decarbonizatzione prevididos dae su Green Deal.
DERETOS E DOVERES DE SAS COMUNIDADES ENERGÈTICAS
S’artìculu 22 narat chi sas comunidades energèticas:
-
tenent su deretu de produire, consumare, immagasinare e collire s’energia rennovàbile;
-
podent cuncambiare s’energia rennovàbile produida e intrare in totu sos mercados de s’energia elètrica, in manera direta o comente aggregatzione;
-
sunt abertas a totu sos consumadores, finas a sas famìlias cun intradas bassas o sugettos vulneràbiles;
-
tenent su profetu de protzeduras giustas (proportzionadas e trasparentes) e sos òneres de sa retza depent tènnere contu de sos costos sustènnidos e garantidos in sa base de un’anàlisi cuidadosa de costos e profetos
