de Salvatore Serra
Su web fundudu (in inglesu, “deep web”), o internet invisibile o internet cuada, est su cuntenutu de sa retza chi, pro more de unos cantos fatores, no est registradu dae sos motores de chirca traditzionales. Su tèrmine nat chi l’at imbentadu s’informàticu Mike Bergman.
Sa càusa printzipale de s’esistèntzia de su web fundudu est s’impossibilidade pro sos motores de chirca (pro nàrrere: Google, Yahoo, Bing e àteros) de agatare o registrare su prus de s’informatzione chi b’est in internet. Si sos chircadores aiant agatadu sa manera de lòmpere a totu s’informatzione, s’ispainamentu de su «web fundudu» fiat torradu belle a nudda. Nointames, finas si sos motores de chirca esserent a tretu de registrare s’informatzione de su web fundudu, custu non diat chèrrere nàrrere chi non diat esìstere prus, ca bi diant èssere semper sas pàginas privadas. Sos motores de chirca non podent lòmpere a s’informatzione de custas pàginas e sceti unos cantos usuàrios, sos chi disponent de paràulas de òrdine o còdighes ispetziales, lu podent fàghere.
Custas sunt unas cantas resones chi sos motores de chirca non podent registrare unas cantas pàginas:
- Documentos o informatzione cuada: archìvios pdf chi non s’agatant in sas pàginas registradas, listas de datos non pùblicas (mescamente de sos criminales txibernèticos).
- Web cuntestuale: pàginas chi su cuntenutu issoro càmbiat cunforma a su cuntestu (pro nàrrere s’indiritzu IP de su cliente, de sas vìsitas anteriores, e totu gasi).
- Cuntenutu dinàmicu: pàginas dinàmicas otentas comente resposta a paràmetros; pro nàrrere, datos imbiados cun unu formulàriu.
- Cuntenutu de intrada astrinta: pàginas protetas cun paràulas de òrdine, cuntenutu protetu dae unu captcha, e totu gasi.
- Cuntenutu no HTML: cuntenutu testuale in archìvios multimèdia, àteras estensiones comente exe, rar, zip, e totu gasi
- Programmàriu: cuntenutu cuadu in manera intentzionale, chi rechedet unu programma o protocollu ispetzìficu pro pòdere intrare (pro nàrrere: Tor, I2P, Freenet)
- Pàginas non collegadas: pàginas chi de s’esistèntzia issoro non nde tenent referèntzia sos chircadores; pro nàrrere, pàginas chi non tenent ligàmnes dae àteras pàginas.
In su “Web Fundudu” si podent istabilire cuntatos chi non sunt supervisionados, non b’at nemos chi est in cue osservende. Nudda chi si fatzat in custu giassu si podet assotziare cun s’identidade de unu, si no est chi lu disìgiat. In prus, sos trasferimentos, siat de mercantzia siat de dinare, sunt praticamente impossìbiles de assebertare.
Belle gasi, non semus faeddende de una regione proibida o mìstica de internet, nen sa tecnología relatzionada est a mala bògia cospirativa, perigulosa o illegale. In cue b’at cada casta de resursas a sas cales est difìtzile a lòmpere cun mètodos comunos comente sos motores de chirca populares. Una parte de su «web fundudu» cunsistit in retzas internas de istitutziones sientìficas e acadèmicas chi formant su chi li narant “Academic Invisible Web”: («Web acadèmicu invisìbile»), chi si referit a sas bases de datos in ue b’at progressos tecnològicos, publicatziones sientìficas e materiale académicu in generale, a ue benit male a intrare.
Leave a comment