Sa dislessia (dae su greguδυσ– “dificultade, anomalia”; y λέξις, “discursu”) est sa dificultade de aprendimentu chi pertocat s’ alfabetizatzione. Tenet un caràtere ispetzìficu e persistente. Est presente in pessones chi non tenent peruna disabilidade fìsica, motòria, visiva o de cale si siat àtera casta. Gasi etotu, sas pessones dislèssicas tenent un’isvilupu cognitivu normale. Calicunu, faghende una faddina, impitat custa paràula pro sos chi no ant un’ iscritura curreta; ma in custu casu su tèrmine mèdicu giustu est disortografía. In tèrmines prus tècnicos, in psicologia e psichiatria si definit sa dislessia comente un’iscradàpiu intre su potentziale de aprendimentu e su livellu de rendimentu de una pessone, sena chi b’apat peruna casta de problema, chi siat sensoriale fìsicu, motòriu o de defitzièntzia educativa (cunforma a su DSM-IV).
B’at fatores ereditàrios chi predisponent a custu disturbu. Galu non sunt craros àteros fatores, comente sas dificultades in s’ ingraidàntzia o in su partu, lesiones tzerebrales, problemas emotivos, dèficit ispàtziu-temporales o problemas de orientamentu secuentziale, de pertzetzione visiva o dificultades de adatamentu in iscola.
Unos cantos istùdios neurològicos ant bogadu a campu diferèntzias in su giru angulare (istrutura tzerebrale chi s’agatat in su lòbulu parietale de s’emisferu tzerebrale mancu) intre sugetos dislèssicos e grupos de controllu. Àteros istùdios ant evidentziadu chi custa regione tzerebrale non funtzionat comente si tocat.
B’at fintzas teorias minoritàrias chi l’assòtziant a su fatu chi s’ emisferu tzerebrale deretu, chi òperat in s’informatzione visiva, faghet su traballu suo a una velotzidade prus minore de s’emisferu mancu, chi òperat in su campu de su limbàgiu, o a su fatu chi b’at una connessione interemisfèrica mala.
Gasi etotu, in su campu de sa psicolinguìstica, s’est bidu chi unu de sos dèficit tzentrales in sa dislessia, mescamente in sos pitzinnos prus minores, est una cussèntzia fonològica bassa. Sa cussèntzia fonològica est sa capatzidade de partzire su discursu e s’iscritura in istruturas cada bia prus minores. Custu est cumpatìbile cun sos istùdios neurològicos chi amus mentovadu in antis, ca sunt istados osservados dèficit de custa casta in pessones chi ant tentu una lesione tzerebrale in su giru angulare.
Sos professionistas chi normalmente l’istùdiant sunt laureados ispetzializados in cherbeddu e aprendimentu, comente sos neuropsicòlogos e sos psicòlogos de s’aprendimentu/psicopedagogos (psicopedagogia).
De su tratamentu de sa dislessia si nde depent interessare professionistas ispetzializados, comente sos neuropsicòlogos e psicopedagogos, sos logopedistas (logopedia) o sos maistros ispetzializados in disturbos de s’aprendimentu.
Unu tempus su tratamentu de sa dislessia fiat ligadu a s’ idea de s’afortimentu de s’àrea de sa lateralidade, s’orientamentu in s’ispàtziu, sa motilidade gràfca, s’orientamentu in su tempus e sas seriatziones. Ma como custos tratamentos los ant abbandonados.
Oe b’at una cantidade manna de materiale ispetzìficu pro sa preventzione de sa dislessia, intesu comente unu cumplessu de ideas pro su megioru de sa pràtica didàtica. In mesu de custas ideas tocat a pònnere in evidèntzia s’impreu de sos materiales elaborados dae su professore, chi agiuat a un’insinnamentu prus individualizadu. Custu materiale ispetzìficu s’istruturat in òrdine de dificultade e fintzas pro edades.