– de Sarvadore Serra –
Pierre-Joseph Proudhon (Besançon, 15 de ghennàrgiu de su 1809 – Passy, 19 de ghennàrgiu de su 1865) est istadu unu filòsofu, sotziòlogu, economista e anàrchicu frantzesu. Est istadu su primu a dare unu sinnificadu positivu a sa paràula “anarchia“, chi in antis l’impitaiant petzi in unu sensu peorativu, pro nàrrere caos o disòrdine.
In pagos ischint chi custa pessone fiat contra a s’unidade de Itàlia. Est interessante, a custu propòsitu, a lèghere pagos cantos de unu libru de Lorenzo Del Boca (Polentoni. Come e perché il Nord è stato tradito, Piemme 2011 )
————————————————————-
In su 1848, cando s’Europa fiat alluta da sas rivolutziones, Proudhon fiat in sas barricadas de Parigi e, in su mese de làmpadas de su matessi annu, l’ant elèghidu deputadu in s’assemblea costituente. Pro su chi fiat possìbile in cussas cunditziones, su parlamentu frantzesu aiat chircadu de agiuare sos movimentos libertàrios chi si fiant isvilupados fintzas in Itàlia. […]
Istajone curtza. Sos regìmenes betzos los ant restaurados e Proudhon, pro istransire sos problemas giuditziàrios de sos issèberos polìticos suos, s’est incaminadu cara a Bèlgiu. Dae cussu osservatòriu at sighidu sas acuntèssidas de su “Risorgimento”, chi l’ant fatu fàghere cumentos malos a beru “Cando ant a fàghere s’unidade, su pòpulu italianu no at a istare pro nudda mègius!”. […]. Previsiones tristas.
“Su primu efetu de sa tzentralizatzione at a èssere s’iscumparta de cada casta de caràtere indìgenu de sos logos. Issos creent, cun custu, de esaltare in sa massa sa vida polìtica: imbetzes la distruint in sas partes costitutivas suas e fintzas in sos elementos suos. Un’Istadu de bintises milliones de ànimas est un’Istadu in ue cada libertade provintziale e munitzipale est cunfiscada a profetu de unu podere superiore chi est su guvernu. Cada logu devet istare a sa muda. Su campanilismu devet callare.
Si faghet apellu a sa natzionalidade e su primu atu de s’indipendèntzia est a l’inglobare: napuletanos, romanos lombardos, toscanos non sunt in Itàlia prus de cantu ungheresos, boemos, croatos siant in Àustria…Contraditzione estremorosa, leada in giru de sas ispetzifitzidades individuales, delusione pro unu progetu destinadu a mòrrere.” […]
“Pro fàghere funtzionare custa màchina istremenada” – susteniat – “ bi cheret una burocratzia chi faghet miràculos e legiones de funtzionàrios. Pro la difèndere dae intro e dae foras, pro la rèndere rispetàbile a sos sùdditos suos e a sos inimigos suos, bi cheret un’esèrtzitu permanente […] Sos gastos generales de s’Istadu aumentant in manera proportzionale a sa tzentralizatzione e in manera contrària a sa libertade lassada a sas provìntzias.” […]
E galu: “S’Itàlia est una penìsula longa, partzida in sa longària sua dae una cadena sighida de montes dae ue moent, in ambas alas, baddes medas ischirriadas dae aterentantas serras, totus perfetamente indipendentes. Si diat nàrrere chi est s’ischèletru de unu tzetàtzeu mannu mannu. Sa cunformatzione prus originale e prus federalista chi bi siat in su mundu. Custos territòrios minores sunt bastante a curtzu pro s’agiuare s’unu cun s’àteru, ma bastante indipendentes e lìberos pro non si ligare a pare. Comente si faghet a los unificare sena lis fàghere violèntzia?
Ite bisòngiu b’at de unire suta de su matessi guvernu sa Sitzìlia e sa Sardigna? Ite bisòngiu tenent custa ìsulas s’una de s’àtera, o de su continente chi lis istat a ogros, pro sa seguresa issoro, s’agricultura issoro o s’indùstria issoro? Petzi su cummèrtziu diat pòdere giustificare s’annessione, ma su cummèrtziu, s’atividade prus netzessària a pustis de su traballu, est sa chi prus de bonu coro faghet a mancu de sa tzentralizatzione. Non b’est forsis su cuncàmbiu lìberu?
Si diant pòdere creare sessanta soveranias in Itàlia! De su restu, est gasi chi at campadu pro sèculos medas, in antis de sa cunchista romana, e, cun sa ruta de s’impèriu de Otzidente, est torrada a sa cunditzione naturale sua. E sunt milli annos.
Su movimentu de s’unidade de Itàlia s’est fatu cunsorteria guvernativa. Sa cunsorteria est sa polìtica de sos afares. Si la cherimus cramare cun su nùmene suo est corrutzione. Unidade duncas tzentralizatzione, emolumentos mannos, sinecuras, monopòlios, privilègios, cuntzessiones, donos”
Ligàmenes http://vivereveneto.com/2013/11/03/contro-unita-italia/
Leave a comment