Unu grupu de istudiosos americanos, britànnicos e giordanos, chi aiat tentu su permissu de fàghere iscavos in Petra, at iscobertu una tumba de època nabatea.
Su fatu est de s’istadiale coladu ma sa nova est essida a pìgiu como pagu dies pro more de unu programma televisivu de su canale Discovery Channel.
Sos archeòlogos traballant pro su American Center of Research, chi da su 2020 est dirìgidu dae su professore istadunidensu Pearce Paul Creasman, e ant impreadu sa geolocalizatzione radar.
In sa tumba ant atzapadu 12 carenas de nabateos. In prus ddoe fiant trastos funeràrios de ferru, de brunzu e de tzeràmica.
Sa fossa est de unos 5 metros e mesu de longària, 5 metros e mesu de largària e unos tres metros de artària. Sos archeòlogos pensant chi siat de collocare intre su primu sèculu a.C e su primu sèculu p.C.
Giai in su 2003 sos istudiosos aiant cumprèndidu chi in su giassu ddoe depiat àere una tumba ma sa campagna de iscavos si fiat dèpida firmare pro mancàntzia de finantziamentos.
S’iscoberta at a permìtere de crèschere sas connoschèntzias de su giassu, unu de sos prus famados, a livellu archeològicu, a livellu mundiale e patrimòniu de s’UNESCO dae su 1985.
Sa tzitade de Petra, chi at connotu sos tempos mègius de s’istòria sua durante sa presèntzia nabatea, lompende a tènnere deghinas de mìgias de abitantes, fiat istada ferta dae unu terremotu in su 363 p.C. Dae issara at cumintzadu a pèrdere abitantes e importàntzia finas a èssere de su totu ispopulada a su cumintzu de s’edade islàmica.
S’ùnica presèntzia umana fiat sa de sos nòmades beduinos. In su 1812 su geògrafu isvìtzeru Johann Ludwig Burckhardt fiat capitadu in ie durante unu de sos biàgios suos de istùdiu e pro more suo sa tzitade at cumintzadu a èssere connota in Europa e in su mundu otzidentale.
(gianni muroni)
Leave a comment