Pagu chidas a como, in su mese de cabudanni aizu coladu, sos archeòlogos ant agatadu rastas de una limba isconnota. S’iscoberta l’ant fata in sos iscavos de sa tzitade de Hattuša, in Anatòlia, diretos dae Andreas Schachner, de s’Istitutu Archeològicu Tedescu.
Hattuša, chi sos restos sunt acanta de sa bidda moderna de Boǧazköy, fiat sa capitale de s’imperu Itita.
Sa nova est importante ca s’idioma nou no est indoeuropeu. Custu nessi est su cumbinchimentu de s’esperta de limbas anatòlicas antigas, Elisabeth Rieken, de s’Univerdidade de Marburgu, chi paris cun Daniel Schwemer, de sa JMU de Würzburg, est responsàbile de su progetu The Corpus of Hittite Festival Rituals.
Schwemer est istudiende su repertu de terra logiana, in ue sos ititas soliant regòllere sa documentatzione issoro.
In sa tauledda est presente unu testu rituale in itita e una passàgiu, semper de caràtere rituale, chi in su testu etotu est definidu comente limba de sa terra de Kašma, chi diat dèpere èssere s’ala nordotzidentale de su domìniu Itita.
Dae sos primos esames sa limba, galu non catalogada nen detzifrada, diat pàrrere in carchi modu sìmile pro su prus a su lùviu, aterunu faeddu de Anatòlia.
Sa tziviltade itita, chi est lòmpida a dominare belle totu sa penìsula anatòlica, est durada dae su 1800 a.C. a su 1200 a.C. pro sighire, finas a su 700 a. C. pagu prus a mancu, in s’àrea incruida in su chi est oe sa Sìria e su Lìbanu. Sos ititas, bènnidos a Àsia Minore dae Oriente, faeddaiant una limba indoeuropea, chi però aiat mantènnidu paritzos elementos de sas limbas microasiàticas autòctonas de sos pòpulos dominados.
In su situ archeològicu de Hattuša in s’ùrtimu sèculu ant agatadu unas 30.000 tauleddas de logiana. Pro more de custu materiale, iscritu in caràteres cuneiformes, est istadu possìbile tènnere unu panorama de sas limbas, de sos usos religiosos e de sa cultura de sos pòpulos anatòlicos de sos ùrtimos 3.500 annos.
(gianni muroni)
Leave a comment