Non si podent pònnere s’unu a faca a s’àteru sos eventos istòricos sena pigare in cunsideru totus sos elementos de cussas acontèssidas. E non si podet nemmancu faeddare de pòpulos a sa grussera sena cunsiderare classes e diretziones in intro de sas comunidades natzionales.
Custa est una premissa netzessària pro chi sas acontèssidas de unu logu non siant lèghidas cun àteras lentes, mescamente pro giustificare un’assentu narrativu o ideològicu a un’ala o a s’àtera. E, fata custa premissa, movamus dae sos antefatos de sa Die de s’aciapa ammentada eris comente cada 28 de abrile, ca no est de giudu mannu a pònnere paris sa pesada casteddaja de su 1794 cun sa resistèntzia ucraina. Su binòmiu invasione/resistèntzia cheret chircadu in antis.
Duncas: su 1793 “sos frantzesos” invadeint sa Sardigna pagu prus o mancu comente “sos russos” sunt faghende oe cun s’Ucraina. “Sos sardos” respingheint s’invasione frantzesa pagu prus o mancu comente oe “sos ucrainos” sunt resistende a s’invasione russa. Ma sos “ma” comintzant comente la sessamus de paragonare.
Ca si oe podimus nàrrere chi “sos sardos” male fadeint a defensare su regime de sos savoia contra a sas fortzas rivolutzionàrias, semper oe nos limitamus a nàrrere chi “sos ucrainos” bene faghent a cuntrastrare s’imperialismu russu.
Faeddende de sa resistèntzia de “sos sardos” contra a “sos frantzesos”, e giuighende·la pro àere pèrdidu un’ocasione de nche giagarare sos savoia che canes dae crèsia, sighimus nois a no èssere a tretu de connòschere sas cunsighèntzias eventuales de sas involutziones post e anti giacobinas (termidoriana, diretoriale e bonapartista) in terra nostra.
Faeddende de sa resitèntzia de “sos ucrainos” contra a “sos russos”, nos limitamus nois a sustènnere sos primos sena nos atrivire (pro non retzire epìtetos) a giuigare sa defensa de s’assentu atlantista de su guvernu de Kiev.
Si sa gherra sighit e ponet in agenda tuntunnos atòmicos peri su mundu, est capatze chi no la potzamus giuigare nemmancu unu cras. Si imbetzes b’amus a èssere, cun “sos russos” torrados a tretos issoro, est capatze chi amus a bìdere “sos ucrainos” isterrende·las issos sas “pregontas” pro sa resistèntzia ispainada. Pregontas chi nemos in Bruxelles, in sos palatzos règios de sa Ue e de sa Nato, at a pigare in cunsideru.
màuru piredda
Leave a comment