Intervista a Mario Puddu, autore de su “Ditzionàriu de sa limba e de sa cultura sarda” e de sa “Grammàtica de sa limba sarda” publicados dae Condaghes.
In su mese de maju 2020 sunt bint’annos dae sa prima essida de su Ditzionàriu de sa Limba e de sa cultura sarda. Ite ti nde paret Mario?
Mi ndhe paret chi po dhu fàere dhue at créfiu tréighi annos trebballandho bàtoro oras in média dónnia die, contandho totu is 365 dies de s’annu solu de trebballu meu! E chentza contare su tempus po ligire is batoroghentas baranta noe òperas postas in sa bibbiografia (e ne contare sa minudàntzia, fintzes de importu, ma tropu a dha pònnere in elencu). Sa pregonta fut istau bonu a dha fàere a cantos si ndhe funt serbios; no ischeus de cudhos chi ant comporau su Ditzionàriu in paperi, ma si pentzaus chi in internèt dhue ant fatu agiummai úndhighi milliones de intradas si biet chi est serbiu. Est a dónnia modu su primu ditzionàriu monolíngue de totu sa limba sarda, fatu che unu normale ditzionàriu.
In su 2015 est essida sa segunda editzione. It’est cambiadu?
A prus de su trebballu de is tradutores, dhue at àteros bíndhighi annos de trebballu meu, ma ispartziu cun cussu po sa Grammàtica (chi apo fatu in chimbe annos) e fintzes cun deghinas de cursos de limba. Dhue at materiale de 634 òperas, àteros bintimila lemmas in prus, prus tradutziones (a s’italianu dhue furint in sa 1ˆ ed. puru): funt prus de 22.000 is lemmas cun tradutzione a chimbe limbas, cun s’imbesse de custas po pòdere cricare fintzes su foedhu de àtera limba chi mandhat a su sardu chi portat cussa tradutzione. Dhue at meda prus fraseologia, numencladura iscientífica, etimologia. Sa novidade manna est chi totu s’ispiegatzione de is lemmas dh’apo fata in su sardu de mesania (comente seo faendho cun custas errigas).
In su 2008, as publicadu sa Grammàtica de sa limba sarda e cussa puru est arribada a sa segunda editzione in su 2018. Cust’òpera comente acumpàngiat su Ditzionàriu?
Si acumpàngiant a manu pigada! Sa diferéntzia: su DitzLcs est prus òpera de istúdiu de su léssicu, de is foedhos e ‘consultatzione’, ma meda prus erricu de fraseologia de cantu est sa grammàtica chi puru portat unu corredo mannu de branos de literadura; custa est prus istúdiu formale de sa limba coment’e manígiu – su chi prus mancat a is Sardos! – e po cussu ispartzia in fonologia (totu is chistiones de pronúncia e iscritura), morfologia (is categorias grammaticales), anàlisi lógica e sintassi (su cuncordu de su pentzamentu, chi pagu si càstiat e a cuntatu cun s’italianu si ammisturat) e s’istória de sa limba. Is duas òperas funt naschias e créschias impare e serbias s’una a s’àtera e in su DitzLcs puru dhu’est su profetu de s’istúdiu de sa limba.
Unu de sos elementos de fundamentu de sos traballos tuos est s’unidade de sa limba sarda. A pustis de bint’annos e dibatas chi sighint, ite tenes de nàrrere?
Tèngio de nàrrere chi sa chistione est prus fàcile de cantu paret. Ma s’unidade si cumprendhet si istudiaus sa limba e lassaus is presuntziones mancari pentzandho chi dha connoscheus ca dh’aus sèmpere foedhada. Nos at istrobbau s’imparu de sa limba italiana (in iscolas de diseducatzione linguística) ca nos’at fatu pentzare chi unitàriu est si totus manigiaus coment’e limba normale e ‘uficiale’ custu sardu ma no cudhu: ma deosi, ‘unitàriu’ signíficat oguale, antzis cussu solu! Àtera cosa est s’iscritura, chi no est sa limba: sarda est sa limba, no s’iscritura! Custa podiat èssere unitària de diora e de totu su sardu, si dh’iaus fata e si dha faeus cun critériu; ma po custu bastat a regularizare s’iscritura connota!
Un’àtera chistione de fundu est s’ortografia unitària de sa limba. Comente dd’as risolvia pro iscriere sas òperas tuas?
S’iscritura (in grecu “grafia”) est “orto” (in grecu “giustu”) si signíficat su chi sa limba narat, e tandho tocat a dha fàere cun critériu: in custu nos’istrobbat s’imparu de s’italianu, limba iscrita no a critériu ma a traditzione (chi noso no teneus). De su 1409 is Sardos teneus un’istória de domíniu cun totu is cunseguéntzias fintzes in chistiones de ortografia. Giai totus ant iscritu cun is líteras de s’alfabbetu latinu e oe italianu, e podeus sighire, ma ponendho a fundhamentu su sardu ca custu seus iscriendho e totugantu, aciunghendho su digramma po su sonu cacuminale e sa lítera /x/ (scéscia) po su sonu chi unas 40 bidhas logudoresas nant in su foedhu oxu, orixa e su campidanesu in paxi, pixi. Candho apo cumenciau a fàere su DitzLcs sa chistione dh’ia istudiada prus de binti annos e in sa Grammàtica LS apo pótziu pònnere a fundhamentu 6 princípios de iscritura unitària, fata cun is matessi critérios cun arrispetu e cunsideru de totu su sardu po totu is Sardos!
Gràtzias de coro Mario, bonu anniversàriu e a chent’annos cun salude!
Frantziscu Cheratzu
Leave a comment