de Sarvadore Serra
In sa rivista americana PlosOne ant publicadu un’artìculu chi pertocat su potentziale anti HIV-1 de su fundu “Hypericum scruglii”, un’ispètzie endèmica chi s’agatat petzi in sas campedas de sa Sardigna tzentru-orientale (sos giassos interessados sunt bastante pagos: sos Tacos de Ogiastra e s’àrea a fùrriu a Làconi). S’iscoberta l’at fata s’Universidade de Casteddu.
Pro èssere pretzisos, ant identificadu pro sa prima bia in su Hypericum scruglii unu metabolita chi apartenet a sa classe de sos floroglutzinolos prenilados: custu metabolita blocat duos enzimas chi permitent a su virus HIV-1 de si replicare.
Su mètodu multiobietivu sighidu dae sos istudiosos casteddàrgios punnat a minimare sas meighinas chi unu sieropositivu depet leare, ponende sas bases pro sa produtzione de meighinas antivirales.
Su traballu l’ant coordinadu Frantzisca Esposito, viròloga, e Cìntzia Sanna, botànica, ambas duas istudiosas de s’Ateneu de Casteddu, Dipartimentu de Sièntzias de sa Vida e de s’Ambiente; est frutu de una collaboratzione manna cun àteros istudiosos de s’’Universidade de Casteddu, de sas Universidades de sa Campània e de s’Insùbria e de su Max Planck Institute for Chemical Ecology de Jena (Germània).
“Sa particularidade de s’istùdiu nostru – crarit Frantzisca Esposito – est su mètodu multiobietivu, chi lu faghet meda vàlidu in pare cun àteras lìnias de istùdiu in ue semus traballende in campu antivirale”. Cìntzia Sanna marcat su fatu chi “no est unu fundu tòssicu, ma, antzis, l’ant giai impreadu in sa meighina populare. S’ògiu chi bogant dae un’àtera casta de Hypericum l’impitant pro sas uscraduras”. S’Hypericum scruglii l’ant individuadu bastante dae pagu; su nùmene bi l’at dadu su diretore de s’’Ortu botànicu de s’’Universidade de Casteddu, Giuanne Luisi Bacchetta, in onore de su prof. Antoni Scrugli, giai professore de Botànica de s’Ateneu.
De su grupu chi at firmadu s’istùdiu pubblicadu in PlosOne faghet parte fintzas Entzu Tramontano, ordinàriu de Microbiologia e Presidente de sa Facultade de Biologia e Farmatzia de s’Universidade de Casteddu: “S’istùdiu nostru sighit – cummentat – Como b’ant a chèrrere istùdios ispetzìficos pro megiorare s’istrutura chìmica de sa molècula e pro la fàghere prus poderosa”.
Su mètodu nou impreadu in s’istùdiu isfrutat sa biodiversidade metabòlica de sos fundos pro identificare molèculas sìngulas bonas a operare subra de funtziones enzimàticas diferentes (mètodu multiobietivu).
Ligàmenes:
http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0195168
Leave a comment