de Sarvadore Serra
Su 22 o 23 de freàrgiu (sos istòricos non sunt a cunsonu) de su 1808 si nche moriat disterradu in Parigi Giuanne Maria Angioy De custu pessonàgiu tràgicu, eroe malassortadu de sa rivolutzione antifeudale sarda de s’agabbu de su Setighentos, paret chi sas istitutzione sardas si nde chèrgiant ismentigare. Oe nois, in s’anniversàriu de sa morte sua, lu cherimus ammentare
A su giùighe de s’Udièntzia Reale, pessone de sièntzia e de cultura, òmine polìticu e imprendidore avantzadu, a pustis de unu primu mamentu chi li ponent infatu in manera entusiàstica sos massajos armados contra a feudatàrios e barones, abbarrat solu, traitu dae una parte de sos partidàrios suos etotu. Duncas s’isteddu suo, chi pro unu pagu pariat lughende, si nch’istudat a bellu a bellu.
A pustis de sa derrota cun sas tropas filoguvernativas isse si nche fuit a Parigi. In s’ìnteri de su disterru frantzesu longu, atzetat in prenu s’ideologia libertària e republicana essida dae sa rivolutzione de su 1789. E pròpiu in nùmene de sa libertade polìtica pro sa Sardigna, galu oprimida dae su dispotismu de sos piemontesos, proat a fàghere atzetare dae su diretòriu e dae su primu cònsole Napoleone unu disinnu militare pro liberare s’ìsula nostra, proclamende sa repùblica indipendente e ponendeˑla suta de s’amparu de sa Frantza. E forsis bi diat èssere resessidu, si sos sordados frantzesos chi fiant in Corsica in su 1800 no aerent dèpidu parare fronte a unu tentativu insurretzionale contrarivolutzionàriu in cussa ìsula.
Est istada un’ocasione pèrdida, fintzas dae su puntu de vista econòmicu. Infatis, sa Sardigna aiat àpidu pòdere esportare a Frantza totu sos produtos suos: petza, casu, peddes, trigu, metallos. Pro parte sua, sa Frantza nd’aiat àpidu bogadu profetu, ca diat àere tentu prus seguresa in su Mediterràneu Otzidentale, controllende sa base navale de Sa Madalena (chi tando bi fiant sos inglesos) e sas ìsulas de Santu Pedru e Santu Antiogu, puntos obligados de riferimentu in sa navigatzione intre sa Proventza e su Nord Àfrica
G.M. Angioy at sighidu a proare a cumbìnchere su guvernu e s’opinione pùblica frantzesa a intervènnere (in su 1799 iscriet su libreddu Mémoires sur la Sardaigne, chi faeddat de sas acuntèssidas de s’ìsula nostra e de sas prospetivas suas ), ma non àpidu nudda de fàghere. Privu de agiudos polìticos siat in Sardigna siat, oramai, in Frantza, Angioy si nch’est mortu pòveru e a sa sola. Non s’ischit mancu in ue nche l’ant interradu.
——–
Pro nd’ischire de prus:
- Zuanne Maria Anioy, de Frantziscu Casula e Zuanna Cottu, Alfa Editrice, 2007
- Storia moderna della Sardegna dall’anno 1773 al 1799, de Giuseppe Manno, cuidadu dae Giuseppe Serri, Sardegna Nuova Editrice, 1972
- Francesco Ignazio Mannu, Su patriota sardu a sos feudatàrios, cuidadu dae Luciano Carta, CUEC, 2002
- La ribellione e la rivoluzione, Sardegna spagnola e piemontese, de Pietro Maurandi, CUEC, 2008
- http://it.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Maria_Angioy
Leave a comment