– de Salvatore Serra –
Polìtica linguìstica cheret nàrrere finas a fàghere giornales in sardu, pro afortire sa capatzidade de custa limba de operare cun unu registru artu.
Non podimus fàghere a mancu, duncas, de faeddare de sa revista “Eja”, publicada pro unos cantos annos dae sa sotziedade editoriale “Papiros”.
In custu chi est su nùmeru 10 de su 2012, b’at, in mesu de s’àteru, artìculos chi faeddant de sa Die Mundiale de s’Abba, de sa Carta Europea de sas Limbas, de su progetu “Si ses atzudu, ajò! Su sardu imparadu a giogu”, de s’ISTASAC de Nùgoro. E b’at un’intervista fata dae Diegu Corràine a sa cantadora aligheresa Franca Masu. Est un’intevista particulare, cun sa versione in sardu e sa versione in catalanu. E finas sa cobertedda de custu nùmeru est a un’ala in sardu e a s’àtera in catalanu.
________
Franca Masu cantat in su catalanu de S’Alighera, chi tenet sas orìgines suas in sa cunchista aragonesa de sa Sardigna in s’agabbu de su 1300. Una limba chi at mantesu raighinas fortes, e in sos annos s’est annoada e est abbarrada bia, reconnota dae sa Repùblica Italiana comente idioma minoritàriu, de amparare e ispainare. E est pròpiu su chi faghet Franca Masu, autora e cantadora de S’Alighera chi at seberadu de impitare comente traste espressivu custa limba, boghende a campu traballos galanos a beru, chi s’ùrtimu est Cordemar, essidu de reghente
Inoghe, unos cantos passos de s’ intervista, in sardu e in catalanu.
________
- Ite relatzione tenes cun sa limba tua?
A iscobèrrere sa limba de sas raighinas tuas cando nche ses giai manna no est sa matessi cosa de l’àere connota a pitzinna. E est pròpiu dae custu puntu chi chèrgio cumintzare: dae un’addòviu mannu chi s’est fatu iscoberta manna. Semper m’ant incantadu sas limbas de sos àteros logos, forsis ca, a pitzinna, deo espressaia sa passione prus manna de sa vida mea: a cantare
- Quina relaciò tens amb la teva llengua?
Descobrir la llengua de les teves arrels quan ja ets gran no ès la mateixa cosa que haver-la coneguda durant la infantesa. Es precisament d’aquest punt que jo voldria partir: d’un gran encontre que es esdevingut una gran descoberta. Semper m’han fascinat les lengues dels altres paisos potser perquè des de la meva infantesa jo expressava la meva passiò mes gran de la vida: cantar
- A cantare! Comente t’est nàschida custa passione?
Potzo ammentare chi tenia noe annos cando faghia s’imitatzione de sas cantzones istràngias, istrochende su sonu de s’inglesu o de su frantzesu, ca totu custu fiat comente unu mistèriu pro mene, unu giogu. E cando apo aconcadu a cantare sos primos modellos de jazz, devo atrogare chi non semper connoschia in manera perfeta sas paràulas, ma giogaia cun s’atitùdine e predispositzione particulare mea a s’imitatzione fonètica. Totu custu cando s’est tratadu petzi de m’ispassiare.
- Cantar! Com t’ha nascut aquesta passiò?
Puc recordar quan tenia nou anys que feia imitacions de les cancions estrangeres, simulant èl so de l’angles o de frances, perquè tot allò era com un mister par a mi, quasi com un joc. I quan em vas aventurar a cantar eles primers estàndards de jazz, confesso que no sempre coneixia perfectament el text però jugava amb la meda especial actitud i predisposiciò a la imitaciò fonètica. Tot això fins al moment que nomès es tractava de divertir-me
- E cando est chi ti ses dedicada cun s’ànima e cun su corpus a s’aligheresu?
Sas cosas càmbiant e pro mene sunt cambiadas cando m’est bastadu s’ànimu de m’acurtziare a sa limba aligheresa. Pro mene, so faeddende de sa medade de sos annos 90, s’aligheresu fiat petzi una cosa de famìlia, acorradu in un’àmbitu populare meda, in mesu de totu cussos aligheresos chi deo abbaidaia cun ogros distacados, però non fiat una sensatzione de distacu negativu o de discunfiàntzia: si in casu, cussa limba rapresentaiat pro mene unu mundu a bandas, unu mundu in foras de mene, in ue deo pessaio chi non diat àerer pòtzidu intrare mai pro su fatu craru meda e elementare chi nemos mi l’aiat imparadu … e deo, a sa sola, no ischia comente fàghere a l’imparare; o, forsis, a la nàrrere prus crara, galu non cheria…
- I quan es que t’has dedicat en cos i ànima a l’algueres?
Les coses canvien, però, i par a mi han canviat molt quan he tingut el coratge d’acostar-me a l’aguerès. Per a mi, estic parlant dels anys 90, l’alguereès era nomes un fet famliar, restringit a un ambit molt popular, a tota aquella part de la gent de l’Alguer que jo mirava amb uns ulls distants, però no amb la sensaciò d’indiferència negativa o de desconfiància, mes aviat aquella llengua representava per a mi tot un mon a part, un mon que era fora de mi, on jo pensava que mai no podia mai entrar per un fet molt clar i simple: ningù mai no me l’havia ensenyat … i jo, per mi mateixa, no savia com fer per aprender-la, o potser encara mes senzill, encara no volia…
Leave a comment