Evangèliu segundu Luca [Lc 2,1-14]

 In cussas dies unu decretu de Tzèsare Augustu aiat ordinadu chi si fagheret unu tzensimentu de totu sa terra. Custu primu tzensimentu dd’aiant fatu cando Chirinu fiat guvernadore de sa Sìria. Totus fiant andados a si fàghere tzensire, cadaunu a sa tzitade sua.

Giosepe etotu, dae sa Galilea, dae sa tzitade de Nàzaret, fiat pesadu a bia de sa Giudea a sa tzitade de Davide chi si naraiat Betleme: ca aparteniat a sa domo e a sa famìlia de Davide.

Si deviat fàghere tzensire in paris a Maria, s’isposa sua, ca fiat prìngia.

Mentres chi s’agataiant in cussu logu, lompiant pro issa is dies de su partu. Aiat donadu a sa lughe su fìgiu suo  primàrgiu, dd’aiat imboddiadu in dd’una fàscia e dd’aiat postu in dd’una mandigadòrgia, ca non bi fiat logu in sa posada.

Bi fiat in cussu logu unos cantos pastores chi istaiant in foras a bardione e pro custu fiant abarrados ischidos a totu note.

Un’ànghelu de su Sennore ddis presentaiat a in antis e sa glòria de su Sennore ddos prenaiat de lughe. Issos fiant pigados dae una timòria manna, ma s’ànghelu ddis naraiat: «Non timide: acò, bos annùntzio unu gosu mannu, chi at a èssere su de totu su pòpulu: oe, in sa tzitade de Davide, est nàschidu pro bois unu Sarvadore, chi est su Cristos Sennore.

Custu est su sinnu pro bois: ais a agatare su pipiu imboddiadu in dd’una fàsca e postu in dd’una mandigadòrgia».

E luego fiat aparèssida cun s’ànghelu una truma de s’esèrtzitu tzeleste, chi laudaiat a Deus e naraiat:

«Glòria a Deus in su prus artu de is chelos

E in sa terra paghe a is òmines, chi issu amat».

(a incuru de Alessandro Dessì)

Leave a comment