Donna Berta #20

Donna Berta #20

“Donna Berta” de Leopoldo Clarín Alas, òpera traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2012 (colletzione Àndalas).

– A ddi praghet a vostè totu custu? – pregontaiat donna Berta a su pintore, risitende, sètzidos totus duos in unu divanu in su salone, chi repicaiat de paràulas e passos.
– Sisse; meda meda – aiat rispostu su pintore cun boghe e gestu pro si fàghere a intèndere de prus.
E aiat agiuntu a bellu: – E mi praghes tue puru, betza illustre, petzu de anticuariadu umanu.
Difatis s’artista famadu fiat cuntentu meda. S’addòbiu cun donna Berta dd’aiat fatu a cumprèndere s’interessu chi podet dare a su paesàgiu un’ànima chi ddoe bivet. Susacasa, chi dd’aiat fatu cantare, iscoberende su fitu de sas matas, ammentende·si de Gayarre:
O paradiso…
tu m’apartieni…
achistaiat de repente unu sentidu drammàticu, un’intentzione ispirituale cando si bidiat in mesu de su monte cudda figura istrìgile, prena de disegnu in sa langesa, e chi sos colores si podiant resùmere narende: chera, tabacu, chinisu. Chera sa pedde, chinisu sa conca, tabacu sos ogros e su bestire. A bellu a bellu donna Berta aiat cumintzadu a seberare, sena de si nd’abbigiare, vestàllias e issallos in colore de fògias mortas; e sos pilos, unu pagu allorigados, sichende·si fiant abarrados de una tzerta isfumadura chi non fiat su biancu de sa prata, ma s’ammentu de su colore betzu, prus malincònicu chi non su biancu nidu, che a cussu colore de rosa craru craru chi in sas dies longas non si nche cheret andare e tzèdere a su nieddu de su note. A su pintore ddi pariat, cudda segnora cun cuddos colores e cuddu disegnu ovale, còpia de una miniatura de avòriu. Ddi pariat essida dae unu bentàlliu pretziosu de sos de antigòriu. Segundu issu, depiat tènnere nuscu de mata de sàndalu.

 

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu.