“Donna Berta” de Leopoldo Clarín Alas, òpera traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2012 (colletzione Àndalas).
Cando Berta aiat detzìdidu de si rebellare, de indagare in ue nch’aiant leadu a su fìgiu, de averiguare si dd’aiant trampada annuntziende·ddi ca fiat mortu, fiat giai tardu. O fiat mortu de a beru, o si nono si fiat pèrdidu. Sos Rondaliegos si fiant cumportados in custu cun sa crudelidade ispetziale de sos fanatismos chi sacrìficant a sas astratziones assolutas sas realidades relativas chi arribbant a sas intragnas. Cuddos òmines bonos, de bonucoro, dultzes, soaves, cavalieris sena mantza, fiant istados bator Erodes contra a una criatura ebbia, chi ddis fiat bènnidu a conca ca fiat un’ofesa a s’erèntzia.
Fiat su fìgiu de su liberale, de su traitore, de s’infame. A si mantènnere acanta, a dd’atèndere e a si fàghere iscobèrrere cun custu coidadu ca teniant relatziones cun custu nebode burdu, ddis pariat a sos Rondaliegos unu machine mannu gasi, che a fùndere una campana cun metallu de iscàndalu e a dd’apicare in una terratza de Posadorio pro chi esseret tocadu a bolu sa disfama de sa ratza e sa birgòngia eterna e irreparàbile. Mai! A su fìgiu maladitu nche dd’aiant intregadu a mertzenàrios, sena garantzias de seguresa, in presse in presse, sena àteras precautziones de sas chi nch’istèsiant sos suspetos chi podiant andare in chirca de s’orìgine de cudda criatura: s’ùnica cosa, dd’aiant lassadu dinari, dd’aiant asseguradu su pane; e custu aiat agiuadu a ddu fàghere iscumpàrrere. Fiat iscumpartu.
Cantzellende sas tratas, unos a unu chirru, pro sarvare s’onore, e àteros a s’àteru, pro interessu e asurìmene, nch’aiant eliminadu ogna rastru. Cando sa cussèntzia aiat acusadu a sos Rondaliegos chi s’agataiant galu, e ddis aiat pedidu de chircare a su pipiu isparèssidu, non ddo’aiat prus remèdiu. S’interessu, s’egoismu de custa bona gente fiat totu cuntentu de àere bogadu a pìgiu issara sa trampa de sa morte de cuddu pòveru pipiu. In antis aiant naradu fàulas pro punire a s’infame chi galu s’atriviat a pedire su frutu de cuddu pecadu mannu; a coa aiant naradu fàulas pro no dda fàghere disisperare de dolore, maleighende a sos agutzinos de sa ditza sua de mama.