de Sarvadore Serra
Don Baignu Pes est istadu su mègius poeta in gadduresu de su sèculu XVIII. E galu oe, in su millènniu nou, est connotu e istimadu meda. Nàschidu in su 1724 in Tèmpiu, s’est fatu preìderu ca disigiaiat una vida sena anneos, e at campadu sena pensamentos fintzas a sa morte, in su 1795.
Francu carchi perìodu chi est istadu in Casteddu, in ue teniat una de sas rentas eclesiàsticas chi li permitiant de campare bene, at vìvidu semper in Tèmpiu, ammiradu e, in sos ùrtimos tempos, belle adoradu dae sos cunterràneos suos.
Don Baignu espressaiat, cun sas poesias suas, unu mundu massarile manerosu e educadu: unu modellu de vida privu de ideales mannos e de virtudes mannas, ma ricu de raportos umanos sintzillos, chi sa mègius calidade est sa moderatzione de sos tonos psicològicos, s’impossibilidade, pro sas acuntèssidas istòricas, de leare unu profilu tropu forte, colores tropu allutos.
De custa sotziedade Don Baignu at cantadu mescamente sos eventos amorosos: leadu issu etotu, a bètia de su fatu chi fiat preìderu, dae una visione pagana de su mundu, at cantadu paristòrias de ammoradores ditzosos e de ammoradores traitos, cun isperos, minisprètzios, brigas, torròngios in paghe, timòrias, gelosias, suferèntzias.
In sos versos suos, però, custas acuntèssidas mantenent una dinnidade issoro, comente chi su poeta impitet pròpiu sa poesia pro las sarvare dae su mundu addolimadu de sos sensos, fissendeˑlas, in càmbiu, in unu gestu giai istilizadu, in una cadèntzia musicale.
Sas poesias prus galanas cumintzant cun una andira chi torrat a pustis de cada istrofa: est comente sa sigla chi servit a inserrare s’istòria in unu ditzu o in un’imbentu galante, e duncas totu sa matèria de su càntigu est assùmida in custa atmosfera de elegàntzia rarefata:
No si poni risistì
chisti dui estremi folti:
lu videtti è la me molti
lu no videtti è murì
o fintzas
Palchì no torri, dì, tempu passatu?
Palchì no torri, dì, tempu paldutu?
E forsis pròpiu custa temàtica filosòfica -esistentziale de su tempus chi non torrat est sa chi nos faghet istimare de prus a Don Baignu Pes:
Torra alta volta, torra a fatti meu
Tempu impultanti, tempu priziosu
Tempu chi vali tantu cantu a Deu
Per un cori ben fattu e viltuosu,
Troppu a distempu, tempu caru, arreu
A cunniscitti, oh pesu aguniosu!
Cantu utilosu mi saristi statu
Tempu aènditi a tempu cunnisciuttu!
E a custu puntu non potzo fàghere a mancu de èssere polèmicu. In s’iscola sarda s’istùdiant sas poesias italianas, latinas, gregas, inglesas, fratzesas, ispagnolas. Est tropu a pònnere fintzas sa literadura sarda?
Leave a comment
Dugna tempu veni e passa
Come a maghju li fiori
Acussi’ passa l’amori
Chi lu piglia e chi lu lassa.
Est sa maladia de su servilismu de su corpus dotziente de s’ iscola sarda chi impedit sa connoschenztzia e sa difusione de sa cultura literaria nostra. Cando unu populu si birgonzat de isse matessi est destinadu a morrer teracu poi chi at campadu de sas farfaruzas chi ruen dae sa mesa de su padronu.
Dugna tempu veni e passa
Come a maghju li fiori
Acussi’ passa l’amori
Chi lu piglia e chi lu lassa.
Est sa maladia de su servilismu de su corpus dotziente de s’ iscola sarda chi impedit sa connoschenztzia e sa difusione de sa cultura literaria nostra. Cando unu populu si birgonzat de isse matessi est destinadu a morrer teracu poi chi at campadu de sas farfaruzas chi ruen dae sa mesa de su padronu.