De sa luna si nde faeddat cada tantu. Artìculos distòpicos chi non contant comente amus a bìvere sena custu satèllite; teorias complotistas in contu de s’isbarcu nòdidu chi «no est beru»; poderios in contu de agricultura e gasi sighende·bi·la. Ma como sa nova est un’àtera e in prus de pertocare a issa interessat finamentas un’ateneu de custa terra nostra. Emmo, ca dae su prùere suo, de sa luna, bi diat èssere sa possibilidade de impreare sas risorsas de sos corpos tzelestes. Ma non custu ebbia: finamentas generare eletritzidade in su logu e acumulare calore. Gasi narat s’Universidade de Casteddu chi mustrat cun orgòlliu unos cantos resurtados de sa chirca sua.
S’equipe cumposta dae Roberta Licheri, Giacomo Cao e Roberto Orrù, dotzentes de su Dipartimentu de ingegneria mecànica, chìmica e de sos materiales, in pare cun Instm, Cnr e Inaf, ant istudiadu s’impreu de sa regolite, est a nàrrere su prùere e sos detritos depositados subra sa superfìtzie de su satèllite.
Su traballu de chirca – cun tìtulu “Spark plasma sintering and optical characterization of lunar regolith simulant” – l’ant publicadu in sa rivista ispetzialìstica “Acta Astronautica”.
«Sa regolite – narat s’equipe – est s’istratu superfitziale chi covecat sa luna e l’agatamus finamentas subra de àteros corpos tzelestes. Est fatu de frammentos e detritos nàschidos in su caminu de su tempus gràtzias a sa collisione de sos meteorites».
Su materiale est de importu mannu ca at a pòdere dare s’ossìgenu ùtile pro sa permanèntzia de sos astronàutas in sa base ispatziale e sos matones ùtiles pro sa costrutzione de sa matessi.
In sas paràulas de Rossella Spiga, astrònoma de s’Inaf, «sa regolite lunare podet èssere impreada pro sa costrutzione de aparatos subra sa superfìtzie de sa luna pro sa regorta e s’acùmulu de s’energia solare».
Gianfranca Orunesu
(foto jay gee)
Leave a comment