Sos guvernantes noos, sena puntza in limba, deretu lu sunt mustrende ite cheret nàrrere a giogare cun sos faeddos.
Si su personale polìticu acolondrende·si in custas dies est pagu prus o mancu su matessi de àteras aventuras coladas, sa manu de tinta frisca paret chi la siant dende a sa nomenclatura ministeriale annanghende duas o tres cosigheddas chi parent masedas che umbra ma chi rapresentant su manifestu de una dereta lòmpida a columìngiu de poderiu pro si nde bogare sa dente mala.
Su “mèritu” postu a costàgiu de s’iscola est una cosa chi, mancu a lu nàrrere, meresset chilivros bonos. Finamentas pro nd’iscontzare sa narratzione chi paret faghende·si logu movende dae s’impreu matracheri de printzìpios chi in aterue nche naschent e a aterue nch’imbatent.
In difesa de sa meritocratzia, pro nàrrere, b’at chie si nch’est artziende a giurista impilucadu nênde, a boghes postas o a sutalimba, chi b’est s’artìculu 34.3, su chi sos babbos costituentes columeint cun sa paràula “meritevoli”.
Beru! «I capaci e meritevoli – narat sa Carta –, anche se privi di mezzi, hanno diritto di raggiungere i gradi più alti degli studi». Ma sa letura proposta paret bestire cosidu in carena de chie, cun sincheresa, pigat arresonos dae oros de fora ghetende a pare su pagu connotu cun su fàtzile meda (ca est gasi finamentas chi si buscant sos votos).
E tando tres sunt sas pregontas chi cherent fatas: a su traperi e a sa silueta, pro chi custa nche lu dispatzet. 1) De cando est sa Costitutzione? 2) Cantu tempus nch’at dèvidu colare in antis chi aprontarent sa lege de istitutzione de s’iscola mèdia unificada? 3) E cantu tempus nch’at dèvidu colare in antis chi isterrerent sa riforma de s’Universidade?
Sa Costitutzione est de su 1948. Sa riforma iscolàstica la fadeint batòrdighi annos a pustis e in antis de tando pro chie fiat «privo di mezzi» bi fiat s’aviamentu, meritèvole o mancu! Sa riforma universitària est de su 1969. E chie las iscardiat sas cadreas de sos ateneos si non sos fìgios de chie podiat?
Duncas a bellu cun s’esegesi a cumbenièntzia. Sos chi ant istèrridu sa Costitutzione, sende chi s’iscola fiat classista e elitària, ant faeddadu de mèritu in crae progressiva. Pro aparinare; pro dare ancas a s’agualidade sustantziales de carchi artìculu in antis; pro inditare a su legisladore sa caminera de sighire a tales chi tradueret cussos printzìpios in normas.
Cussu est su “mèritu” de su 1948. Su “mèritu” de su 2022 est un’àtera cosa: unu critèriu pro partzire e giustificare sas disagualidades movende dae un’iscola e dae una universidade bisestradas in annos de “riformas” ammaniadas dae tzentru dereta e tzentru manca.
E, in contu de mèritu, àteru meressent sas frinas noas de custa sotziedade. Est a nàrrere un’iscola aberta e inclusiva pro sa colletividade; non su logu de s’iscumprou individuale e definitivu de lìmites malos a barigare.
màuru piredda
in sa foto su ministru de s’Istrutzione e de su mèritu Giuseppe Valditara