Est cunvocada pro cras domìniga 8 de santugaine s’assemblea de sos sòtzios, simpatizantes e aspirantes iscritos de s’assòtziu Sardos, fundadu petzi pagos meses a como cun sa punna decrarada de dare unu logu fìsicu de cunfrontu a chie cheret pònnere in campu ideas noas e modernas de guvernu sòtziu-culturale-econòmicu de sa Sardigna, agiuende su diàlogu in s’àrea polìtica de s’autodeterminatzione. Apuntamentu a sas 10 in sa sala de su Tzentru Servìtzios Losa, a curtzu a su nuraghe omònimu in s’istatale 131, in su de Abbasanta. Si cumintzat cun una relata introdutiva de su presidente Alberto Filippini, chi at a illustrare sas finalidades sotziales de Sardos. At a sighire, a incuru de Mariolino Andria e de Pepe Coròngiu, sa presentada de sos noe laboratòrios temàticos, ispainados in sa retza s’istiu coladu, a sos cales ant comunicadu giai s’adesione issoro unas 600 pessones. Ant a faeddare de zootecnia, turismu, trasportos, ispopulamentu, ambiente, cultura-istrutzione-limba sarda, agruindùstria, zona franca e sanidade. At a cungiare sos traballos su giornalista Anthony Muroni. S’assòtziu essit dae sa resessida manna de su grandu cuntzertu-eventu subra de ambiente e paisàgiu “Mama Sardinia”; aiat organizadu giai un’assemblea fundativa in maju in Santa Cristina; in trìulas, in Làconi, in sa presentada de unu libru contra a sos Savojas, aiat postu in campu una proposta de lege pro s’insinnamentu de s’istòria sarda in iscola. A pustis de sa presentada in Casteddu est essida a craru fintzas sa positzione contra a sa lege urbanìstica noa. Como si punnat a unu cunfrontu cun s’àrea manna de s’astensionismu, ponende in contu chie non si reconnoschet in su bipolarismu dereta-manca, chi a pàrrere de Sardos sunt responsàbiles ambas duas de sos istentos istruturales de sa Sardigna.
Leave a comment