Còrsica e Sardigna: ligàmenes e diferèntzias

– de Bovore Mele –

Còrsica e Sardigna ant àpidu latinizatziones diferentes ma cumpartzint sa matessi càscara prelatina. Su giassu internet in limba italiana “Còrsica Oggi” poniat una domanda est a narrere “s’est cumpresu s’arresonu de Talamoni in limba corsicana”. Talamoni est su Presidente nou de s’Assemblea Regionale de Còrsica chi at faeddadu comente discursu de incumintzu totu in limba corsicana. In Sardigna l’amus cumpresu proite sa limba ufitziale est s’italianu.

B’at de nàrrere ca diat essere istadu meda prus difìtzile si unu sardu no aiat faeddadu s’italianu cosa chi podiat acaèssere eris cun argunos betzos o imbetzes oe acaesset, argunas bias, cun emigrados in logu istràngiu chi faeddant su sardu ma non s’italianu. Custu proite su limbàgiu corsicanu est paris cun su limbàgiu toscanu su limbàgiu itàlicu chi prus s’assimìgiat a s’italianu istandard. Medas sèculos faghet est meda probàbile chi su protocorsicanu e su protosardu, limbas prelatinas, esserent istadas uguales.

In unu artìculu cumpartu in su matessi giassu internet “Còrsica Oggi” s’ammentat unu iscritore corsicanu Giovanni Paolo Limperani, nàschidu in Orezza in su 1694 e mortu in su 1779, Còrsica Arta, chi aiat iscritu in italianu duos volùmenes de “Istòria della Còrsica da’ Tirreni suoi antichi abitatori” imprentados dae s’Editore Salomoni in Roma in su 1770.

Sos tirrenos sunt su pòpulu antepassadu de sos sardos, su de sos corsicanos e su de sos etruscos chi faghiant parte de una famìllia linguìstica mutida tirrènica, oe ispèrdida, in ue s’ùnica limba simigiante arrumbada oe est s’albanesu de su nord mutidu ghegu. Sa latinizatzione at àpidu formas diferentes in Còrsica posta a pare cun sa Sardigna. Sa Crèsia Otzidentale Latina cun su vulgare italianu in Còrsica at patronigadu sa limba e inoghe meda in antis de sa Sardigna s’est pèrdida sa limba prelatina.

Sa Crèsia Orientale Grega at patronigadu sa Sardigna, chi pro milli annos fiat ischirriada in duos, sa costa romanizada e s’internu galu prelatinu. Petzi in su milli (1054 Ischissiura de Oriente) de pustis de sa nàschida de Cristos, cun sa dispatzada de sa Crèsia Orientale, b’est istada in Sardigna s’arribada de sa Crèsia Latina Otzidentales cun sos padres vitorinos de Marsillia chi ant incumintzadu sa latinizatzione siat de sa Crèsia e siat de sas biddas sarda de sa Barbaria (Barbagia).

Custos padres vitorinos faeddaiant su proventzale meda simigiante a su catalanu, posca semper in Sardigna bi sunt istados sos aragones chi faeddaiant su catalanu (1324-1512), tando sa limba ispanniola (1512-1720) impreada fintzas a sa metade primàrgia de su milli-otighentos. S’italianu s’afirmat in Sardigna in sa sigunda metade de su milli-otighentos. Custu cheret narrere ca sa latinizatzione in Sardigna est otzidentale, est a narrere cun su plurale a su casu acusativu latinu mentres in Còrsica est latina orientale cun su plurale a su casu nominativu latinu. Su sardu chi s’est cunformadu a partire dae 650 annos faghet est una limba latina otzidentale che a su catalanu, s’ispanniolu, su portughesu e gasi sighende.

In Casteddu ant imprentadu s’urtimu libru catalanu in su 1850 e sos pabiros notariles sunt istados relatados in ispanniolu fintzas a sos primos annos de s’otighentos. In Còrsica s’impreu de sa limba italiana ufitziale est fintzas a sa metade primàrgia de s’otighentos cando est istada denegada dae s’istadu frantzesu a profetu de su frantzesu.  Ma si si dat cara leghende su corsicanu essint a campu paràulas comente: tando, istantaru, stonda, surparu, nudda, dinou, arriti e gasi sighende chi sunt in cumone cun su sardu antigu e dimustratzione chi su prelatinu fiat su matessi.

Sa Gaddura fiat de limba logudoresa fintzas a su 1300 cando sa pesta niedda nch’at iscapidadu sas biddas e sas campagnas gadduresas torradas a populare cun pastores corsicanos chi ant determinadu sa formatzione de su limbàgiu gadduresu de semàntica sarda e de morfologia corsicana. Argunas biddas comente Terranoa (Olbia), Luras sunt galu logudoresas, imbetzes Bortigiadas e Agius sunt coladas dae su logudoresu a su gadduresu in tempos reghentes. Sa raighina prelatina in cumone intre Sardigna e Còrsica giughet sos sardos a faghere un’ isfortzu pro cumprendere a sos corsicanos, mescamente cussos de su Sud, chi sos sardos cunsìderant comente sa matessi gente. Custa atrativa antiga intre sardos e corsicanos est istada impreada dae sos ispanniolos chi aiant discunfiantza de sa rebellia de sos sardos e aiant prus cunfiantza cun sos corsicanos pro sos incàrrigos clericales, burocràticos e militares.

De prus in prus su foressidu (latitante) corsicanu agataiat aplicu (rifugio) in Gaddura e imbetzes su banduleri (bandito) sardu balangiaiat sa costa corsicana comente ala pinna (rifugio) pro no esserent pretzetados. Cheret fintzas a aere sa retentiva ca Bonifàtziu fiat una pratza de armas aragone fintzas a su 1480, in ue fintzas aturant nùmenes aragones comente Càrriga, chi bi est peri in Ollolai, Bussu-Carriga.

De pustis Bonifàtziu est istada torrada a Gènova dae sos aragones ma sos cuntatos sotados dae sos ispanniolos intre Còrsica e Sardigna sunt sighidos, e a gasi oe in Sardigna sunt a beru medas sos nùmenes de famìllia corsicanos. Torrende a sa testimòngia de su loru chi collegaiat sa Còrsica cun s’Itàlia b’at de s’ammentare ca sa Guàrdia Papale fintzas a su 1600 fiat corsicana e no isvìtzera. Sa Guàrdia corsicana est presente rapresentada in una vidriada de su Domu de Milanu. Custa fiat s’evidèntzia prus manna de sa relatzione amistosa intre Còrsica e Crèsia Romana e mancu a lu faghere a posta su papa fiat istadu obligadu a nche burrare sa Guàrdia Papale Corsicana dae sos frantzesos posca de una briga intre corsicanos e frantzesos in ue fiat arrumbadu fertu su frade de su Re Frantzesu Luisi XIV. In onni casu dae prospetivas diferentes de latinitzatzione sa raighina de sas duas ìsulas est cumone e custu giughet sos sardos a istimare e a bidere a sa Còrsica comente una sorre cròbina de sa Sardigna.

Sa foto de sa vidriada de su museu de s’obra de su Domu de Milanu rapresentat sa guàrdia papale corsicana burrada in su XVII sèculu e sostituida cun sa guàrdia isvìtzera de pustis de una briga, mancu a lu faghere aposta, cun una tropa de frantzesos acaèssida in unu tzilleri de Roma, tando sa Còrsica pertenessiat a sa Repùblica de Giunova. Custa briga sighida s’in cras cara a s’Imbassada de Frantza in ue fiat istadu fertu a balla de archete a unu bratzu s’imbassadore frantzesu frade de Luisi XVI, su Re Sole, Re de Frantza. Cust’urtimu aiat pedidu, megius narrere aiat impostu, pro custu a su Papa de burrare pro semper sa guàrdia corsicana, e su Papa timende sa venga de sa Frantza poderosa amparadora de sa Crèsia, e a mala bogia, nche l’aiat burrada pro semper. Su Re de Frantza aiat fintzas pretesu a su Papa unu monumentu chi galu esistit mutidu “La Colonna Infame” pro ghetare sa birgòngia in su tempus benidore a sa Còrsica. E comente si narat in America pro su Mèssicu cara a sos Istados Unidos (proite su Mèssicu at perdidu in su 1847 de su tres duos de su territoriu natzionale a profetu de sos Istados Unidos): “Pobrecita Còrsica tan lejana de Dios y demasiado vecina a la Francia”.

Leave a comment