Chistione sarda, òmines e ideas

Chistione sarda, òmines e ideas

Categorie, influenze, costanti e punti di svolta della “questione sarda” est un’anàlisi, a traessu de ses iscritos, de su pensamentu autonomista e de s’idea sardista.

S’autore est Antonello Nasone, professore a cuntratu de Filosofia Polìtica in s’Universidade de Tàtari.

Su testu partit dae un’artìculu iscritu in Il Solco, in su 1946, dae Pietro Mastino, figura istòrica de su Partidu Sardu, in ue su polìticu nugoresu espressat s’idea chi un’istadu tzentralista chi negat s’esistèntzia matessi de sas autonomias non si podet cunsiderare de a beru democràticu.

Sa proposta autonomista, finas dae sa nàschida sua, presentat una dicotomia intre riformistas, chi tenet a obietivu finale s’integratzione in s’istadu italianu, e rivolutzionàrios, chi imbetzes cherent afirmare s’idea de una Sardigna diferente in totu e pro totu, pro sàmbene, limba, cultura a s’Itàlia. Petzi un’istadu federale podet garantire a s’Ìsula unu benidore chi non siat de sutamissione. Esponente printzipale de custa currente est Camillo Bellieni, aterunu babbu istòricu de su sardismu.

Erede de Bellieni est su protagonista de s’ùrtimu capìtulu de su libru: Antonio Simon Mossa, chi in sa fase finale de s’esperièntzia polìtica in su PSd’Az e de s’esistèntzia sua at a lòmpere a s’idea chi tocat a passare in antis dae s’autonomia culturale pro podet arribare a unu resurtadu polìticu.

In custu excursus subra sa chistione sarda non mancat unu riferimentu a Attilio Deffenu, mortu in gherra in su 1918, e a sa visione econòmica sua, influentzada dae su sindacalismu rivolutzionàriu de Sorel e duncas a tesu dae su sotzialismu protetzionista e operaista.

Fiat galu biu in Deffenu s’ammentu de s’introdutzione in Itàlia, a sa fine de su de deghennoe sèculos, de sos dàtzios pro s’atzàrgiu frantzesu pro favorire sas fàbrica setentrionales, chi aiat cajonadu sa risposta transalpina de sos dàtzios a s’agroalimentare, chi aiat nòghidu massimamente a su sud e a Sardigna. Bastis pensare chi sa provìntzia de Tàtari ebbia esportaiat a Frantza una parte de tres de sas bacas de totu s’Istadu italianu.

S’àteru momentu istòricu fundamentale est sa Prima Gherra Mundiale, in ue si format, in sas trintzeas, una cussèntzia natzionale chi a coa at a giùghere a una rapresentàntzia polìtica pròpiu cun su Partidu Sardu.

Su libru, editziones EDES, faghet parte de sas publicatziones dedicadas a su tema de s’autonomia de s’Istitutu Bellieni de Tàtari.

(gianni muroni)

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *