de Salvatore Serra
Su Ducadu de Savoja (Italianu: Ducato di Savoia. Frantzesu: Duché de Savoie) est istadu unu possedimentu de sa Domo de Savoja dae su 1416 a su 1847.
Est nàschidu cando s’Imperadore Sigismundu at elevadu sa Contea de Savoja a ducadu pro Amedeu VIII. Su ducadu est istadu unu fèudu imperiale, sugetu a su Sacru Romanu Impèriu, finas a su 1792.
Su territòriu suo includiat sos dipartimentos frantzesos atuales de Savoja, Arta-Savoja e Alpes-Marìtimas, sa regione italiana atuale Badde de Aosta, una parte manna de su Piemonte, e sa Contea de Ginevra chi pustis est colada a sa Cunfederatzione Isvìtzera Antiga. Sos idiomas vulgares chi si faeddaiant in su Ducadu de Savoja fiant su piemontesu e s’arpitanu. Sas àteras limbas sunt istadas custas:
-
Latinu
-
(ufitziale finas a su sèculu XV)
-
Frantzesu
-
(ufitziale dae su sèculu XV)
-
Italianu
-
(ufitziale dae su sèculu XVI
-
Francuproventzale
-
(petzi faeddadu).
DAE SU DUCADU A SU RENNU
A pustis chi Càralu Emanuele II est mortu in su 1675, in parte sua est intradu su fìgiu de 11 annos, Vitòriu Amedeu II de Savoja; sa reghidora fiat sa mama frantzesa Maria Giuanna Batista de Savoja-Nemours. Sa reghidora aiat àpidu chertu chi su fìgiu Vitòriu Amedeu s’esseret cojuadu cun sa fìgia e eredera probàbile de su re Pedru II de Portugallu. Custu diat àere cunsentitidu a sa Domo Savoja de rennare in Portugallu. Ma non si nd’ fatu nudda.
A pustis chi Vitòriu Amedeu II at leadu su podere, sa Savoja s’est fata inimiga de sa Frantza, e l’at invàdida in sa gherra de sos noe annos. Sa Savoja at bintu sos frantzesos in s’assèdiu de Cuneo, ma pustis at pèrdidu in sas batallas de Staffarda e Marsaglia. Sa Savoja, tando, est devènnida unu satèllite frantzesu, e Vitòriu Amedeu II s’est cojuadu cun Anna Maria de Orléans, neta de su re Luisi XIV.
Su Ducadu de Savoja est abbarradu un’alliadu de sa Frantza in sa prima fase de sa Gherra de Sutzessione Ispagnola, ma pustis at cambiadu bandera. Sa Frantza l’at invasu, e su Ducadu est istadu sarvadu dae sas tropas austrìacas ghiadas su fradile de su duca, su prìntzipe Eugèniu de Savoja, in s’ assèdiu de Torinu.
A s’agabbu de sa gherra, in su 1713, a Vitòriu Amedeu II l’ant dadu su Rennu de Sitzìlia. Cun su Tratadu de Londra de su 1720, a Vitòriu Amedeu II nche l’ant bogadu sa Sitzìlia pro li dare su Rennu de Sardigna. Sos domìnios tentos in unione personale dae Vitòriu Amedeu II includiant, tando, su Rennu de Sardigna, sa Savoja, su Piemonte, sa Badde de Aosta, Nitza e Oneglia. A custa unione li naraiant in forma generale “Sardigna”.
Pustis Càralu Emanuele III, fìgiu e sutzessore d Vitòriu Amedeu II, at leadu parte in sa Gherra de Sutzessione Austrìaca e l’at congruida cun una vitòria manna contra a sos frantzesos in sa Batalla de Assietta, otenende, in su tratadu chi b’est istadu a pustis, partes de sa Lombardia otzidentale comente Angera e Vigevano.
In su 1792 sa Savoja est istada invasa dae s’ Esèrtzitu Revolutzionariu Frantzesu e annessa a sa Frantza: in antis l’ant incorporada comente dipartmentu de su Monte Biancu; pustis, in su 1798, l’ant partzida intre sos dipartimentos de Monte Biancu e Léman. Sa Savoja (comente su Piemonte e Nitza, chi aiant sufridu issos puru s’invasione e pro custa resone, in su 1799, sos Savojas si nche fiant fuidos a Casteddu) est torrada a sa Domo de Savoja cun su Cungressu de Vienna de su 1814-1815.
Cun sa Fusione Perfeta de su 1847 su ducadu s’est fusu, cun sos àteros domìnios de sos Savojas, in unu Rennu de Sardigna unitàriu.
Cun su Tratadu de Torinu (1860) su Rennu de Sardigna at tzèdidu sa Savoja a sa Frantza.
Leave a comment