Su 16 de làmpadas de ogna annu est sa Bloomsday. Sa die de Bloom leat su nùmene dae Leopold Bloom, protagonista de Ulysses, romanzu famadu de James Joyce.
Sos fatos de su libru difatis sunt totu cuntzentrados in custa die de s’annu. Bloom ammentat in parte a Italo Svevo, chi Joyce aiat connotu durante sa permanèntzia in Trieste: sos duos, sa figura de fantasia e s’iscritore triestinu, tenent a cumone, pro nàrrere, s’orìgine giudea.
Sa tzitade chi faghet dae isfondu a su contu est cudda nadia de s’autore, Dublinu, in ue fiat nàschidu in su 1882.
Iscritore tantu irlandesu cantu miteleuropeu, Joyce at iscritu romanzos intre sos prus connotos de sa produtzione literària europea. A prortrait of the artist as a young man, de su 1916, Ulysses apuntu, de su 1922 e Finnegans Wake, de su 1939. In prus podimus ammentare sos bìndighi contos chi formant Dublinesos, publicadu in su 1914.
Sa Bloomsday est una ricurrèntzia nàschida pròpiu in Dublinu, in su 1950, cando una cumpangia de iscritores irlandesos aiat detzìdidu de fàghere una passigiada in sas carreras de sa capitale de sa Repùblica de Irlanda pro ammentare su libru de su cumpatriota issoro.
Durante custas tzelebratziones organizant passigiadas literàrias, leturas e finas su Bloomsday Breakfast, in ue sa gente màndigant sas pròpiu cosas chi màndigat su personàgiu in su libru. Una de sas usàntzias est finas de si pònnere bestimenta de s’època.
S’annu seberadu dae Joyce pro ambientare s’Ulysses est su 1904. A segus de custu sèberu ddo’at una resone romàntica. Difatis su 16 de làmpadas de su 1904 s’iscritore fiat essidu paris pro sa prima borta cun Nora Barnacle, chi aiat connotu carchi die in antis e chi diat a èssere a coa mugere sua.
Sa Bloomsday est essida finas dae sas làcanas de s’ìsula tzèltica e est tzelebrada in paritzas tzitades de su mundu. Unu de sos logos in ue s’est raighinada est Trieste. In ie Joyce aiat bìvidu pro carchi annu pròpiu in su tempus chi fiat elaborende s’Ulysses.
(gianni muroni)
Leave a comment