Su latinu una limba morta? Podet dare. Si podet nàrrere, però, chi est galu biu, nessi in tzertas frases chi galu si narant in sas limbas modernas. Custas sunt 20 espressiones latinas chi podet acuntèssere de intèndere:
Si parva licet…
Si parva licet componere magnis, in ue “componere” cheret nàrrere acurtziare, cunfrontare.
Si si podent cunfrontare sas cosas minores cun sas mannas…
Dae unu versu de sas Geòrgicas de Virgìliu, in ue su poeta cunfrontat su traballu de sas abes cun su de sos Tziclopes. Si podet impitare pro giustificare su cunfrontu de duas cosas diferentes, “fatas sas proportziones chi bi cherent”; e, a bias, pro bantare su chi unu at fatu de bonu o sa positzione sua a cunfrontu cun sa de calicunu àteru, cun unu tantigheddu de modestia farsa. Dae su puntu de vista retòricu est un’excusatio.
Ante litteram
Espressione tècnicu-ispetzialìstica in latinu modernu (sardu: in antis de sa lìtera). Propiamente, una proa de intoladura fata sena didascalia (sa littera). In sensu figuradu, andat bene pro òperas e pessones chi si reconnoschet chi sunt “antetzipadoras“:
Chi precurret sos tempos.
Excusatio non petita, accusatio manifesta
Si amus fatu una birbantada, a pònnere sas manos in dae in antis podet iscoviare su sensu nostru de curpa a chie galu non nos at incurpados de nudda.
Un’iscusa non pedida est un’acusa crara.
Urbi et orbi
Si naramus brullende chi una cosa est connota Urbi et orbi, cheret nàrrere chi l’ischint totus. Propiamente cheret nàrrere chi unu documentu de su Papa andat a totu su mundu e no est pro Roma ebbia. Urbi et orbi est fintzas sa prima beneditzione pùblica de unu Papa.
Ad maiora!
Est una manera de augurare cosas bonas (pro nàrrere, cando semus artziende sos càlighes) a una pessone chi at tentu profetu in carchi atividade: in àteras paràulas, li semus augurende mègius avantzamentos. Literalmente cheret nàrrere “a cosas prus mannas!” e a bias si narat a ghisa de brulla, pro si dispedire dae àteras pessones chi non s’andat de acordu.
Ipse dixit
Unu riferimentu a s’auctoritas de calicunu, pro cunfirmare sa veridade de su chi si narat:
L’at naradu issu etotu.
In sa filosofia iscolàstica medievale sinnalaiat unu riferimentu seguru a Aristòtile, gasi etotu comente prus in antigòriu sos pitagòricos, a su chi naraiat Tzitzerone, si riferiant a su maistru.
Castigat ridendo mores
Ditzu de s’edade moderna, l’at cumpostu in su sèculu XVII J. de Santeuil pro unu bustu decorativu de Arlechinu chi lu depiant pònnere in su palcu de sa Comédie Italienne in Parigi. Est assotziadu a sa virtude de sa sàtira, chi:
Riende e brullende crìticat sa gente pro comente si cumportat.
Est sa matessi cosa de sa frase chi nat chi fiat de Oràtziu: Ridentem dicere verum.
In vino veritas
S’ùnica òpera chi nos est abbarrada de su sofista Zenòbiu est unu libru grussu prenu de ditzos gregos. In mesu de custos ditzos b’est su ”Ἐν οἴνῳ ἀλήθεια” famadu, chi pustis l’ant traduidu in latinu. Tue giat l’ischis ite lis acuntessit a sos “frenos inibitòrios” tuos cando ses imbreagu, e duncas ischis chi est a beru: in vino veritas.
Honoris causa
“Pro resone de onore”, riferidu a tìtulos acadèmicos cunferidos dae un’universidade a calicunu chi at tentu profetu in una matèria particulare. Mescamente in s’Istadu italianu balet fintzas pro sa làurea, ca in Itàlia li narant “dutore” fintzas a chie at otentu su diploma de làurea. In foras de s’Istadu assinnant mescamente su tìtulu de “Dutore de chirca” honoris causa.
Forma mentis
Est sa forma mentale de calicunu. Impitamus custa espressione in manera meda casuale, ma podet tènnere unu sentidu prus sèriu. Pro nàrrere, segundu Roberta De Monticelli sas Cunfessiones de Austinubident sa nàschida de una forma mentis chi pro sa prima bia in s’istòria reconnoschet su ligàmene intre sa veridade de sas paràulas e sa cunsistèntzia personale de su chi faeddat.
De mortuis nil nisi bonum (dicendum est)
Riferida dae Diògene Laèrtziu in gregu, traduida in latinu in su sèculu XV. In sinnu de rispetu pro sos mortos, s’agabbet de faeddare male de issos: “non si faeddet si non de sas cosas bonas”. Fintzas custa frase si podet nàrrere a ghisa de brulla
In alto loco
Espressione chi si impitat meda, ca foneticamente s’assimìgiat meda a su sardu. A nàrrere “ logu artu” est a nàrrere, in suspu, ambiente privilegiadu, pro sas autoridades, logu de gestione de su podere, e totu gasi. Chie tenet amigàntzias “in alto loco” est amigu de sos “potentes”.
Ipso facto
In sas fòrmulas giurìdicas cheret nàrrere “in manera automàtica”. In tèrmines prus populares cheret nàrrere “deretu, sena isetare”. Literalmente: “in su fatu matessi”.
Per aspera ad astra
“Colende in sas aspresas, finas a sos isteddos”. Est unu ditzu chi unu s’ammentat bene, pro more de sa “pelea”, est a nàrrere paronomasia, intre aspera e astra. Una paronomasia isofònica: in sas duas paràulas s’atzentu ruet subra de sonos eguales. Cando b’at paronomasia apofònica, imbetzes, sa vocale est diferente, comente in s’italianu “dalle stelle alle stalle”.
Apertis verbis
Cando unu si cheret fàghere cumprèndere cun paràulas craras, narat apertis verbis carchi cosa. Sena inghìrios de paràulas. E, a bias, sena diplomatzia.
Melius abundare…
…quam deficere. Non s’ischit s’orìgine de custu ditzu. S’assimìgiat gasi meda a su sardu chi non b’at bisòngiu de lu traduire.
Mala tempora currunt…
…sed peiora parantur. Semus connoschende tempos malos, ma nd’amus a connòschere peus. S’espressione est de Tzitzerone, dae sa prima de sas oratziones suas contra a Catilina. Dae cue protzedit, in mesu de s’àteru, su sinnificadu atuale de “catilinària”: invetiva abenenada contra a calicunu.
Quousque tandem abutere…
“Quosque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?” (finas a cando, duncas, Catilina, as a abusare de sa passèntzia nostra?): est sa protesta de su latinista improvisadu cando calicunu l’at segadu sa matza. Custa frase puru est de sa prima catilinària de Tzitzerone; nde format su cumintzu ex abrupto, est a nàrrere totu in unu.
Sic transit gloria mundi
Una de cussas frases de su campu eclesiàsticu —su tzerimonieri la narat tres bias in dae in antis de su Papa cando l’ant elèghidu — chi a su sòlitu la naramus a moda de brulla. Comente riferimentu a sa “cadutzidade de sas cosas umanas”, andat bene pro isdramatizare cando unu non lograt su chi cheret.