De sos iscritores in limba basca su prus connotu e traduidu a livellu internatzionale est Bernardo Atxaga, pseudònimu de José Irazu Garmendia. Su primu èsitu mannu de sa carriera sua est Obabakoak, publicadu in su 1988.
Est una sèrie de bintisès contos ambientados pro su prus in unu logu immaginàriu, Obaba, chi rapresentat in realidade su Paisu Bascu, massimamente su de sas biddas. S’autore descriet unu mundu rurale, arcàicu, chi chircat de aguantare s’atumbu cun sa modernidade. Mundu chi s’iscritore connoschet bene essende nàschidu issu etotu, in su 1951, in Asteasu, logu de unos 1500 abitantes in sa provìntzia de Guipúzcoa, sa prus bascòfona de su Paisu Bascu ispagnolu.
Su contu chi forsis espressat mègius sa diferèntzia intre sa tzitade e sa bidda est Post Tenebras Spero Lucem, istòria de sa relatzione professionale e sentimentale intre una maistra bènnida dae foras, chi s’atzapat sola e sena de cuntatu umanu in unu logu ispèrdidu, e unu dischente de sa biddighedda de monte, abituadu a bìvere in su sartu.
S’universu de Obaba at a torrare in su 2003 cun su romanzu El hijo del acordeonista, tìtulu originale Soinujolearen semea. In su libru Atxaga afrontat sos temas de su natzionalismu, de s’ETA, de s’emigratzione e de s’amighèntzia intre duos amigos, Joseba e David, a partire dae sa Gherra de Ispagna finas a sa contemporaneidade.
Sa visione semimìtica de su Paisu Bascu no est però s’ùnicu argumentu tratadu dae s’iscritore guipuzcoanu. Intre sa produtzione poètica ammentamus Nueva Etiopía, de su 1996, e in sa narrativa Siete casas en Francia, tìtulu originale Zazpi etxe Frantzian, de su 2009.
Caraterìstica de Irazu Garmendia est chi totu sa produtzione sua, narrativa, poesia e teatru, est iscrita in bascu. In sas paràulas de Ibon Sarasola, professore de Filologia Basca in s’Universidade de su Paisu Bascu, lessicògrafu e iscritore, autore de s’introdutzione a Obabakoak in s’editzione de Punto de Lectura de su 2000, sa de Atxaga est “sa prosa narrativa prus flùida e profetosa de sa literadura basca atuale”.
Limba preindoeuropea, su bascu at connotu sa prima publicatzione, in Bordeaux, in su 1545, cun unu libru de poesias de preìderu Bernard Dechepare, originàriu de sa parte frantzesa de su Paisu Bascu. A partire dae sa fine de su de deghennoe sèculos su movimentu natzionalista at dadu un’ispinta detzisiva a sa literadura basca in tèrmines de cantidade e calidade. In su 1968, pro more de s’Acadèmia de sa Limba Basca e de su linguista Luis Michelena, est cumintzadu su caminu pro s’istitutzione de un’istandard iscritu. (sighit)
(gianni muroni)
Leave a comment