Yutu 2, sa màchina tzinesa in sa Luna

          –    de Sarvadore Serra –

 

Yutu 2.  Si narat gasi sa vetura chi est falada dae Chang’e 4, sa sonda tzinesa lòmpida a sa parte umbrosa de sa Luna. At a esplorare a bellu a bellu  cussa parte de su satèllite.   In  sa mitología tzinesa, “Yutu” cheret nàrrere “conìgiu de giada”: est s’animale  de Chang’e, una dea chi, cunforma a sos contos antigos, istat in sa  luna.  

Yutu 2 est unu veìculu  totuterrinu cun una càmera panoràmica, un’ispetròmetru a infrarujos e unu radar. Cun custas aìnas  at a leare imàgines  de su pìgiu de sa luna e at a chircare de intzertare s’istrutura e  sa cumpositzione sua.

 “Sa cara cuada  de sa luna tenet caraterìsticas ispetziales a beru. No est istada mai esplorada in situ. Duncas sa  Chang’e 4 at a pòdere fàghere iscobertas mannas”; lu   narat Zou Yongliao, diretore de su dipartimentu de esploratzione lunare e de s’ispàtziu siderale de s’Acadèmia Tzinesa de Sièntzias.

      S’espertu narat chi b’at diferèntzias mannas  intre sas duas caras de sa Luna: pro nàrrere, unu 60% de sa cara visìbile est cugugiada dae  mares de basaltu, cando chi su prus  de sa cara cuada est tudada dae giassos montaninos  de anortosita (19 de sos  22 mares lunares sunt  in sa parte chi si podet bìdere dae sa  Terra).

In su matessi tempus sos istudiosos ant a  chircare  de crarire àteras chistiones,  comente sa resone chi su pìgiu de  sa Luna  est meda prus grussu in sa  cara cuada. “Sas pedras de sa cara cuada sunt prus antigas. S’anàlisi de sa cumpositzione issoro nos at a agiuare  a cumprèndere mègius s’evolutzione  de sa Luna”, agiunghet Zou.

“Custa missione pionera diat pòdere agiuare a cumprendere su tempus coladu chi tenent a cumone sa  Terra e sa  Luna”,  narat Lin Yangting, istudiosu de su Dipartimentu  de Geología y Geofísica de s’Acadèmia , ponende in craru chi sa  Luna diat pòdere dare  “connoschèntzias noas subra de s’istòria primidia de sa  Terra”.

Àteras  finalidades   sunt a  chircare de cumprèndere  pro ite b’at àpidu  unu bombardamentu mannu de asteròides unos 3.900 milliones de annos a como,  o analizare sas radiatziones còsmicas e s’ interatzione  intre su bentu solare e su pìgiu de sa Luna. Custos duos ùrtimos fatores  sunt de importu mannu pro una missione umana  in su satèlite terrestre, ca diant pòdere èssere dannàrgios pro  sos  astronàutas.

In sa sonda non b’at istrumentos tzinesos ebbia, ma fintzas de paisos  che a  Isvètzia,   Germània  e Olanda,  cun sos cales sos istudiosos  cherent agatare  sinnales dèbiles  emitidos dae corpos  tzelestes  larganos in s’ispàtziu siderale, ca sa massa de sa  Luna diat dèpere asorbire  sas interferèntzias  de sas undas emìtidas dae sa Terra.

Si si resessera a  fàghere custu, sos istudiosos  diant pòdere tènere datos noos subra de s’orìgine  e s’evolutzione  de sos isteddos e de sas galàssias.

Ligàmenes:

https://www.infobae.com/america/ciencia-america/2019/01/04/un-vehiculo-chino-empezo-a-explorar-la-cara-oculta-de-la-luna/

La sonda china Chang’e-4 envió las primeras fotos desde la cara oculta de la Luna

“La Tierra se nos queda pequeña: la Humanidad colonizará la Luna y Marte en 15 o 20 años”

Un grupo de científicos húngaros afirma que la Tierra tiene dos lunas ocultas

Una ciudad china quiere reemplazar los faros de la calle con una luna artificial

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*