-de Sarvadore Serra-

Mapa ìsulas de Santu Pedru e Sant Antiogu

Su 24 de maju de cada annu si festat sa nàschida de Carloforte, tzitade lìgure de Sardigna.

Carloforte (U Pàize, est a nàrrere “Sa bidda” in tabarchinu , Carluforti in limba sarda) est una comuna de 6.207 pessones.
S’agatat in s’
ìsula de Santu Pedru, in su Sulcis-Iglesiente; s’ìsula, manna meda pro l’ocupare una comuna ebbia, est a unos 10 chilòmetros dae sa costa sarda; format, paris cun s’ ìsula de Sant’Antiogu e unas cantas isuleddas, s’Artzipèlagu de su Sulcis.

Carloforte est un’ìsula linguìstica lìgure e la podimus cunsiderare un’ espressione ètnica e linguìstica de unu bighinadu de sa Gènova antica; est gasi ca s’ìsula de Santu Pedru, a pagu tretu dae sa costa sarda (Sud-Ovest de sa Sardigna) l’ant colonizada in su 1738 unos cantos Pegliesos chi beniant dae Tabarca, ìsula chi s’agatat a curtzu a sa costa tunisina.

Custa bidda noa l’ant fraigada tenende contu de unu progetu de s’architetu e ingenieri piemontesu Augusto de la Vallée . Isetende a cumpletare sos traballos, sos pròfugos cròmpidos dae Tabarca si fiant istentados duas dies in Casteddu e, pustis, duas chidas in sos fràigos de sa tonnara “Su Pranu” de Portiscusu. Totu su chi teniant (efetos personales, bestires, matalassos, mantas etz.) nche l’aiant batidu dae Tabarca.

Sos abitadores de Carloforte mantenent galu ìnnidu s’idioma de sos bisajos issoro lìgures chi, pro more de su passàgiu in s’ìsula tunisina de Tabarca, si narat tabarchinu.

Issos aiant mòidu in su 1542 dae Pegli, ponende in fatu a sos Lomellinis, una famìlia rica de cummertziantes chi aiat otentu cuntzessiones territoriales in cussos logos; si fiant apoderados in s’isuledda de Tabarca, a curtzu a Tùnisi, in ue si fiant postos a piscare coraddu e si fiant dedicados a tràficos e commèrtziu fintzas su 1738.

Carloforte in s'antigòriu

In cussu annu una parte de sos tabarchinos, ghiados dae Agostino Tagliafico, at pedidu a su re de Sardigna Carlo Emanuele III su permissu de colonizare s’ìsula de sos Astoreddos (Accipitrum Insula), tando deserta, chi oe si narat ìsula de Santu Pedru. Sa resone est chi in sos ùrtimos annos in Tabarca fiat minimadu su coraddu, sa cuntzessione de sos Lomellinis torraiat prus pagu a contu e b’aiat problemas cun sos rais de su Nord Àfrica, chi los lassaiant lìberos o los torraiant a iscravos cunforma a chie rennaiat in Tùnisi o in Algeri.

Duncas, istracos de custa situatzione, ant pedidu a su re de Sardigna de lis dare unu tretu pro sighire sos cumèrtzios issoro. Est istada isseberada s’ìsula de sos Astoreddos.

Sos abitadores noos ant postu un‘istàtua in sa pratza prus importante in onore de su re e, comente sinnu de reconnoschèntzia e fidelidade, ant postu a sa bidda su nùmene de Carloforte (Forte di Carlo).

Sos primos tempos de sa colonizatzione sunt istados malos a beru pro more de sas abbas luadas; b’at àpidu pestas chi ant degumadu sa populatzione. Pustis b’at àpidu bonìficas e sas cosas sunt andadas mègius; sunt cròmpidos, pro agiuare, àteros colonos de Tabarca, e unu grustu de famìlias diretamente dae Ligùria; una paule bonificada a curtzu a sa bidda l’ant posta a salina, e est resurtada profetosa meda.

Un’àteru insediamentu de colonos chi beniant dae Tabarca b’est istadu in su 1770 in s’ Ìsula de Sant’Antiogu, pròpiu a cutzu a s’Ìsula de Santu Pedru, in ue ant fundadu Calasetta.

costùmene Carloforte

In su 1798 Carloforte at sufridu s’assaltu de piratas prus dannàrgiu de s’istòria sua: sos moros ant tentu prus de 900 pessones e si las ant mantesas iscravas in Tùnisi pro chimbe annos. In custu tempus unu de sos carlofortinos tentos, Nicola Moretto, at agatadu in sa praja de Nabeul, a curtzu a Tùnisi, un’istàtua de linna chi s’est pessadu chi rapresentaiat Nostra Sennora (de seguru sa polena de una nave, chi su mare nche l’aiat giuta a sa praja). Custa imbènnida l’ant bida comente unu meràculu: at acunortadu sos presoneris e at costituidu un’elementu de coesione, faghende nàschere su cultu de “Nostra Sennora de s’Iscravu” comente protetora de sos tabarchinos. Pustis a sos iscravos los at liberados, paghende unu riscatu mannu, su re de Sardigna Carlo Emanuele IV. In su mamentu de sa liberatzione, s’istatuedda nche l’ant giuta a Carloforte e, pro l’agasagiare, ant fraigadu sa crèsia de ” Nostra Sennora de s’ Iscravu “. Sas bardanas de sos moros, però, ant sighidu pro annos, fintzas a cando su fenòmenu no l’ant reprìmidu pro semper in totu su Mediterràneu. Comente testimòngios de sas bardanas de sos moros abbarrant murallas, fortes e turres de guàrdia fraigadas pro sa defensa.

Pagos annos in antis, in su 1793, sa bidda l’aiant invasa sos frantzesos in sas fases postrevolutzionàrias chi aiant bulugiadu s’Europa: sos ocupantes aiant definidu Santu Pedru “ìsula de sa libertade”. Cun sa dominatzione frantzesa (durada petzi pagos meses: 8 de ghennàrgiu -26 de maju) una parte de sa populatzione aiat pesadu innos a sos printzìpios sotziales noos de libertade, fraternidade e egualidade de sa revolutzione; àteros fiant contràrios, e duncas b’aiat àpidu cuntierras; in cusstu tempus bulugiadu sos amparadores de su re nch’ant bogadu s’istàtua de Carlo III, proende a la cuare, interrendeˑla in presse in presse, (sos revolutzionàrios, est craru, fiant inimigos de su re de Sardigna); in medas ant naradu chi l’aiant fatu pro no l’iscariolare, àteros chi l’aiant fatu pro mustrare a sos cunchistadores chi fiant a s’ala issoro, àteros chi l’aiant fatu pro la bardare e la torrare a pònnere a postu cando sos frantzesos si nch’esserent andados, comente infatis est capitadu. Semper e cando, pro more de sa presse, su fossu chi aiant fatu suta de su basamentu non fiat bastante fundudu, e unu bratzu nch’essiat a foras; tando nch’ant segadu su bratzu, a manera chi non b’abbarreret arrastu de s’interramentu. S’istàtua sarvada in custa manera, no iscariolada ma cun su bratzu deretu segadu, est gasi galu oe, comente si podet bìdere, torrada in su basamentu in sa pratza de su longumare, pro ammentare cussu mamentu istòricu bulugiadu e pagu edificante.

Nostra Sennora de s Iscravu

Su 10 de santandria de su 2004 sa provìntzia de Genova at reconnotu Carloforte comuna onorària pro more de sos ligàmenes istòricos, econòmicos e culturales cun sa capitale ligure e, mescamente, cun Pegli, su dae ue est mòida sa migratzione. In su 2006 custu reconnoschimentu l’ant dadu fintzas a Calasetta. Carloforte cada annu faghet tzelebratziones pro su gemelaàgiu cun Pegli. Fintzas s’architetura, sa cultura, sos costùmenes, sos usos de Carloforte sunt lìgures.

Non totu sos tabarchinos sunt bènnidos a Sardigna. Una parte minore de sa populatzione nch’est ferta in sa costa ispagnola a curtzu a Alicante, e at fundadu sa bidda de Nova Tabarca in ue sos pagos chi bi sunt como ant mantesu sos sambenados originales e cunservant unos cantos tèrmines de limbàgiu e costùmenes de sa comunidade de orìgine; ma, annu cun annu, sunt perdende sas caraterìsticas linguìsticas issoro a profetu de s’impreu de s’ispagnolu o de su catalanu-valentzianu. Si pessat chi carchi famìlia siat andada fintzas a Bonifàtziu, in su cabu de giosso de sa Còrsica, in ue preesistiat una comunidade autònoma de sa Repùblica de Gènova, chi pustis l’ant tzèdida a sos frantzesos.

Parte de sa populatzione est ispainada in unas cantas tzitades de totu su mundu, mescamente in ue b’at portos, non solu pro netzessidade ma pro vocatzione marinara; medas, a betzos, torrant a su logu in ue sunt nàschidos. Galu oe b’at ligàmenes fortes intre sos parentios ispartos in Carloforte, in sa costa de sa Ligùria, e fintzas in su Nord Àfrica (fintzas a sos annos chimbanta de su Noighentos). Oe b’at logos medas in ue b’at comunidades minores de residentes carolinos, no in Sardigna ebbia, ma fintzas in Itàlia, in sos Istados Unidos, in Frantza, Germània, Ispagna, Marocu, Tunisia, Argentina, Austràlia, Uruguay, Perù, Tzile, Gibilterra, in sa Boca de Buenos Aires e in Bonifàtziu in Còrsica, pro unu nùmeru chi paret chi nche colet sas 18.000 pessones

Ligàmene: https://it.wikipedia.org/wiki/Carloforte