Ite est sa tecnologia de sa cadena de blocos

de Sarvadore Serra

‘Blockchain’, in sardu ‘cadena de blocos’, est una paràula de moda. Totus nde faeddant, però pagu gente a beru ischit de pretzisu ite est. Sa fatu istat chi, fintzas a como, b’at pagu aplicatziones pràticas de custa tecnologia. S’at fatu sa fama cun sas criptomònades comente Bitcoin, però sas cadenas de blocos sunt andadas meda prus a tesu. Sas ùrtimas evolutziones  sunt aplicàbiles  a su cumplessu de sas atziones umanas, e si podet nàrrere  chi est sa prima finalidade de sa digitalizatzione  de totu sas atividades nostras, no in su campu digitale ebbia, ma fintzas  in sas atziones nostras, in su mundu fìsicu.

Una tecnologia cun raighinas antigas meda
Sa tecnologia de sas cadenas de blocos si fundat in cuntzetos  chi sunt essidos a campu cun s’imbentu de s’iscritura  e de sa moneda. Cando sos antepassados nostros ant cumintzadu a impitare su dinare ant dèpidu imbentare fintzas s’iscritura. Iscriiant sas transatziones  pro seguresa e pro istransire problemas e trampas. In antis in tauleddas de ludu, pustis in pabiru, in libros de contabilidade  in ue cada transatzione fiat registrada. Sas cadenas de blocu faghent su matessi. Agrupant sas transatziones in blocos (block), chi abbarrant incadenados (chain) a pare. A diferèntzia de sos libros de contabilidade traditzionales, sas transatziones  sunt ligadas a pare, incadenadas, non si podent ischirriare, a manera chi si lompimus a un’elementu de una transatzione, nde podimus bìdere totu s’istòria. Un’esemplu pràticu: si comporamus una màchina de segunda manu,  amus a pòdere cumproare si su veìculu at tentu una reparatzione importante, amus a pòdere bìdere  su preju de sa prima còmpora, si b’at àpidu prus de unu mere e cale si siat àteru particulare registradu.

Sas cadenas de blocu, però, no abbarrant a custu. Impitant  tècnicas criptogràficas isvilupadas  in sas ùrtimas deghinas de annos. S’aplicatzione de sa  criptografia a sos registros  nos assegurat  chi nemos los at manipulados  e nos permitet de los singiare. Custu li dat un’afidabilidade  cumpleta sena sa netzessidade  de perunu organismu tzertificadore, ca sa cosa andat dae impitadore a impitadore. Pro nàrrere, un’organismu tzertificadore diat pòdere pèrdere elementos comente sa data de fabricatzione de sa màchina chi amus comporadu. Cun sas cadenas de blocu, custu no est possìbile. Difatis, sas transatziones agrupadas in blocos intrant in unu libru de registru globale, cumpletamente detzentralizadu, chi assegurat chi nemos est su mere e, duncas, èvitat chi calicunu nede tèngiat su controllu assolutu e lu podat manipulare. Pro nde fàghere una còpia detzentralizada, sa cadena de blocos impitat sa tecnologia P2P, chi est sa matessi chi impitant BitTorrent o  eMule.

Criptomonedas, sa prima aplicatzione ma non s’ùrtima
Sa prima aplicatzione pràtica chi at mustradu chi sa tecnologia funtzionaiat  est istada sa creatzione de Bitcoin in su 2009. Bitcoin, però, impitat petzi sa  tecnologia 1.0 de sa cadena de blocos, ca àplicat petzi  duos elementos crae de sos tres  chi su creadore anònimu de Bitcoin, cuadu suta de su paranùmene de  Satoshi Nakamoto, at pensadu. Su primu elementu est istadu sa creatzione de su libru de registru pùblicu detzentralizadu. Su segundu elementu est istadu su protocollu pro permìtere a sas partes de cuncambiare sos registros noos  sena s’interventu de unu tertzu. Est a nàrrere chi, si unu còmporat una màchina de segunda manu, sa transatzione la podent fàghere in manera direta  su comporadore e su bendidore, sena chircare unu notàriu chi la tzertìfichet, e custa transatzione intrat  in su libru  de registru universale in manera direta, sena s’interventu de àtera gente. Gasi etotu, cun custos duos elementos ebbia podimus creare unas cantas cadenas de blocos parallelas  chi non comùnichent a pare. Una pro cada moneda eletrònica, pro nàrrere. De fatu como b’at  prus  de duamìgia criptomonedas chi, in generale, funtzionant in manera indipendente sas unas dae sas àteras.

Sa tecnologia 2.0 de sas cadenas de blocos faghet unu tertzu passu pro istransire custu e nd’espandet s’aplicatzione  a prus campos. Ethereum est sa  prataforma e su limbàgiu  de programatzione chi incòrporat  custos tres passos. In custu casu puru, s’aplicatzione prus connota est sa  criptomoneda sua, s’Ether, chi est sa segunda  prus  importante a pustis de Bitcoin. Però Ethereum est un’infrastrutura  chi permitit de praticare cale si siat  protocollu o casta de cadenas de blocos in cale si siat  campu  de aplicatzione. Cun Ethereum tenimus unos cantos sistemas de cadenas de blocos chi comunicant a pare e funtzionant in manera globale. Una de sas aplicatziones  prus  interessantes est sa de sos cuntratos intelligentes, ‘smart contracts’ in inglesu. Unu cuntratu intelligente típicu tenet 5  o 6  lìnias de còdighe chi narant petzi: ‘Si in casu b’est X, faghe Y’. Custu permitit s’automatzione e aberit possibilidades medas. Pro nàrrere, podimus fàghere una lassa sena bisòngiu de notàrios: ‘Si in casu mi nche mòrgio, lassa sa domo mea  a fìgios meos e trasferi su dinare meu a un’òpera de caridade. Su registru diat èssere indiscutìbile: pùblicu (cale si siat interessadu lu diat pòdere cunsultare), inviolàbile (petzi diat pòdere èssere modificadu dae s’autore in vida, incadenadu  a totu sos cambiamentos anteriores de sa lassa), cun s’afidabilidade chi li dat sa  criptografia (una firma inviolàbile) e detzentralizadu (copiadu in su libru de su registru universale). Gasi etotu diat èssere interessante in sa còmpora e bèndida de servìtzios. Pro nàrrere, in su campu de  s’energia, diamus pòdere fàghere unu cuntratu cun sa cumpangia elètrica nostra pro comporare petzi energia rennovàbile. O, si  diamus dispònnere de placas solares, diamus pòdere bèndere a sos bighinos nostros su chi nos sobrat de energia sena s’interventu  de sa cumpangia, dae impitadore a impitadore, in manera detzentralizada e cun sa  criptomoneda.

Fintzas sas impresas podent impitare sa tecnologia de cadena de blocos e sos cuntratos intelligentes pro comporare  cumponentes o servìtzios  dae tertzos. Gràtzias a sa cadena de blocos assotziada a su cumponente, podent ischire deretu in ue l’ant produidu, cales modìficas b’at àpidu e cale caminu at fatu, cun sos datos currispondentes, ca cada atzione  tenet unu registru assotziadu, ligadu in manera netzessària a sos àteros. Custa tratzabilidade  b’est giai  in àteras  tecnologias, però sa de sa cadena de blocos oferit una prataforma universale e sa seguresa  chi s’informatzione assotziada a su produtu est cumpletamente dinna de fide. Sas impresas podent fintzas assotziare cuntratos intelligentes  a unu produtu. Pro nàrrere, podent detzìdere de lu comporare cando tenet unu preju determinadu, o de lu refudare in manera automàtica cando tenet unu difetu o non tenet totu sas calidades promissas.

Fitzas in su campu de sa propiedade intelletuale sa tecnologia de cadenas podet èssere profetosa. Spotify, pro nàrrere, nd’istùdiat s’aplicatzione. In custa manera si podet pònnere  su nùmene de totu sas pessones  chi ant leadu parte in unu traballu e si podent remunerare in manera giusta. Pro su chi pertocat sas ideas  e sas connoschèntzias, nemos si nde podet apropiare, e sas pessones chi impitent unas cantas ideas pro las ispainare o pro las aplicare, diant dèpere recumpensare in manera proportzionale totu sas pessones  chi b’ant traballadu.

S’aplicatzione pràtica: dae s’internet parallelu a sos cuntratos intelligentes.

Comente amus bidu fintzas a como, sas cadenas de blocos sunt una cosa astrata tìpica prus de sos informàticos e de sos criptògrafos chi non de sos impitadores normales, unu registru chi abbarrat immagasinadu cun una sighidura de tzifras  e nùmeros, cun sa  data de sa transatzione, firmada in manera digitale, inviolàbile, trasparente, ligada a sas transatziones chi bi sunt istadas in antis, e chi est  in unu libru  de registru universale ispainadu in totu su mundu a manera chi nemos nd’est mere. Però, cales sunt sas aplicatziones pràticas? Comente amus bidu, sa prima aplicatzione  sunt sas monedas eletrònicas. Podimus abèrrere monederis electrònicos cun unos cantos giassos informàticos pro comporare moneda eletrònica. Diamus dèpere creare  una crae privada, cun sa cale atzèdere a totu sas transatziones nostras, e una crae pùblica, cun sa cale diamus singiare publicamente totu sas transatziones nostras in manera chi totus las podant bìdere. Depides dare cara, ca, si perdides sa crae  privada, abbarrades sena dinare. Non diais èssere sos primos. De fatu, si càrculat chi unos 4  milliones  de bitcoins (in su càmbiu atuale, 40.000 miliones  de èuros) si sunt pèrdidos pro semper. B’at impitadores  chi in teoria sunt millionàrios ca ant comporadu  bitcoins in su cumintzu (pro cada duamìgia èuros investidos in su 2009 diant tènnere prus de  unu millione de èuros) chi non podent atzèdere a su monederi eletrònicu issoro ca ant pèrdidu sa crae privada.

A parte sas criptomonedas, su Blockchain 2.0 podet funtzionare comente unu sistema operativu de s’internet detzentralizadu. Pro custa resone, ant cumintzadu a essire a campu aplicatziones chi funtzionant  cun custa tecnologia e cun sos printzìpios suos. B’est su navigadore Brave, de còdighe lìberu, chi, in prus, permitit de fàghere micropagamentos cun criptomonedas. Swarm e Storj sunt servìtzios de discu tostu in sa nue, in s’istile de DropBox e Google Drive. Totus tenimus servìtzios pro sa retza, comente EtherDelta, chi permitit sa còmpora e bèndida de sa criptomoneda Ether. Su progetu Maker punnat a creare una criptomoneda chi non siat volàtile, chi est su problema prus mannu de sas monedas eletrònicas. Witcoin, a s’àtera ala, punnat a èssere sa moneda pro sos intercàmbios in s’economia de sa connoschèntzia, assegurende sa propiedade intelletuale. A livellu prus tècnicu b’est Whisper, su protocollu chi permitit sa messageria instantànea in s’istile de Whatsapp, o Numerai, chi permitit de comporare unidades de protzessamentu de intelligèntzia artifitziale pro progetos de previsione, chi tenent una dimanda manna in su  mundu de sas impresas.

Sas limitatziones de sa tecnologia de cadenas de blocos
Belle gasi, b’at unas cantas limitatziones chi galu non s’est agatadu su remèdiu. Su primu problema est s’iscalabilidade. Sa retza Bitcoin petzi podet agiùnghere 7 operatziones pro segundu a su libru de registru globale. Est a nàrrere, 7 intercàmbios  de moneda prio segundu. Ethereum, imbetzes, nde permitit 15. Si si cheret aplicare su sistema a totu s’economia, custu non bastat. Pro nàrrere, VISA permitit fintzas  a 56.000 transatziones pro segundu. Unu segundu aspetu, gasi etotu crìticu, est s’ispàtziu chi òcupat su libru de registru universale. Sa mannària de unu libru de registru universale pro totu sas atziones  de s’economia mundiale diat dèpere ocupare ispàtziu meda in unu discu tostu e, in prus, diat rechèdere un’aumentu mannu de banda pro chi totu sos membros de sa retza detzentralizada lu podant copiare. 

Ma forsis su problema prus mannu de sa tecnologia de sa cadena de blocos est de natura polìtica. Nàschida dae un’idea libertària, dat libertade  a sos indivìduos contra a sos poderosos. Custa tecnologia atacat in manera frontale sos oligopòlios, sas impresas mannas e, mescamente, sos Istados. Si podimus registrare còmporas e bèndidas in manera detzentralizada e afidàbile, ite nos nde faghimus de unu notàriu, chi tenet unu monopòliu cuntzessu dae s’Istadu? Si podimus cuncambiare sa criptomoneda in manera lìbera, ite nos nde faghimus de sas bancas? E si sas transatziones  econòmicas nostras  sunt cumpletamente privadas, pro ite un’Istadu depet fàghere pagare sas tassas? O si podimus creare un sistema de votu eletrònicu fundadu in sa  tecnologia de sa cadena de blocos, pro ite un’Istadu non democràticu o autoritàriu depet pòdere impedire una votatzione chi non cheret? Est beru puru chi forsis s’adotzione de sa  tecnologia de sa cadena de blocos at a agatare resistèntzias medas fintzas dae nois. A la cherimus  una trasparèntzia totale in ue si controllant  totu sas atziones nostras chi abbarrant immagasinadas pro semper sena chi b’apat peruna possibilidade  de las cantzellare? Sena su deretu a s’ismèntigu, a su perdonu o a una segunda oportunidade? E si un’Istadu impitat custa tecnologia in manera repressiva? Tocat a bìdere comente s’at a evòlvere custa tecnologia apassionante.

Ligàmene: https://www.vilaweb.cat/noticies/blockchain-que-es-i-com-canviara-la-nostra-vida/

Unu Cummentu

  1. Creo pagu chi muraglias de su bonufagher resistant a sas ruspas de sas multinatzionalizadas. Però fato sos cumplimentos pro su manizu de su sardu in custas materias tennicas cun sas auras de lu poder beder tratende sas materias iscentificas e matematicas. una istrinta de manu. antoni

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*