Unu grupu internatzionale de traballu, chi nde faghent parte istudiosos de s’Universidade de Pavia, de su CNR e de s’Istitutu de Chirca Genètica e Biomèdica de Paùli, at iscobertu chi in sa populatzione sarda moderna b’est galu s’ADN (àtzidu deossiribonuclèicu) de populatziones antigas de cassadores e collidores chi ant vìvidu in s’ìsula 12.000 annos a como. Est un’imbènnida istraordinària, chi mustrat cantu est ùnicu su patrimòniu genèticu de sos abitadores de Sardigna. Est dae annos chi sunt mandende a in antis custos istùdios, faghende cumprèndere cosa meda de sas orìgines e de sos istesiamentos de unas cantas tzivilidades europeas.
Fintzas a oe si pensaiat chi sas primas comunidades de massajos, lòmpidas dae levante e dae ponente intre 8.000 e i 12.000 annos a como, nch’aerent bogadu sas populatziones antigas de collidores e cassadores; ma como b’est sa proa chi su ADN issoro at aguantadu pro mìgias de annos e est galu presente in su patrimòniu genèticu de sa populatzione moderna.
Pro lòmpere a custos congruos sos istudiosos ant analizadu s’ADN mitocondriale (chi si trasmitit petzi dae sa mama) de unos 3.500 sardos, seberados in totu sas provìntzias, e l’ant cunfrontadu cun su chi nch’ant bogadu dae 21 antepassados preistòricos chi sos restos issoro los ant imbènnidos in sitos archeològicos de 4.000 e 6.000 annos a como. Pustis custos datos los ant cunfrontados cun àteros 50.000 genomas modernos e 500 antigos, relativos a totu sa populatzione de su mundu. Dae sos resurtados est essidu a pìgiu chi sos sardos mantenent su 78,4 pro chentu de patrimòniu genèticu ligadu a grupos ètnicos presentes in Sardigna ebbia e chi nche torrant a su neolìticu; custu, in àmbitu europeu, est pròpiu unu primadu. Sos particulares de custu istùdiu a beru interessante los ant publicadu in sa revista
Ligàmenes: https://academic.oup.com/mbe/article/2977388/Mitogenome
http://scienze.fanpage.it/i-sardi-hanno-un-dna-che-resiste-da-12-mila-anni-caso-unico-in-europa/
https://it.wikipedia.org/wiki/DNA
Mi piacerebbe saperne di più, mio figlio (ciurreddu u steddu) vuol saperne anche lui. Grazie